Orwelliana. II. Norman Podhoretz
Ja ens vam referir a Norman Podhoretz quan vàrem parlar de la genealogia del neoconservadorisme. Jueu de Brooklyn, alumne de Lionel Trilling i editor de la revista Commentary des de l'any 1960, és un dels casos paradigmàtics de conversió de l'esquerranisme antiestalinista al neoconservadorisme. Sembla ser que el punt d'inflexió en les seves idees el va marcar la Guerra dels Sis Dies, i a partir d'aleshores va adoptar unes posicions que el van dur a fer campanya activa a favor de la guerra del Vietnam i de la intervenció americana a l'Amèrica Central, fonamentada en la convicció de que els Estats Units es trobaven de facto en guerra contra la Unió Soviètica, i que qualsevol crítica que afeblís la posició del seu país era en conseqüència un avantatge per l'enemic que no es podia tolerar. The Norman Podhoretz Reader (2004) compil·la escrits seus de totes les èpoques, entre els que s'hi troba l'assaig If Orwell were alive today, publicat originalment a la revista Harper's el gener de 1983 i recollit inicialment al llibre The Bloody Crossroads. La figura de George Orwell ha anat adquirint un creixent prestigi amb el temps i no és estrany que esquerra i dreta se'l disputin. Amb If Orwell were alive today Podhoretz pren partit en aquesta estèril contesa i intenta convèncer-nos de que, de ser viu, Orwell seria avui dia un neoconservador. Tota la seva argumentació està construïda sobre una premissa, pròpia del pensament de la Guerra Freda, més que discutible: la batalla que lliuren els Estats Units contra la Unió Soviètica avui (és a dir, a principis dels anys vuitanta) és exactament la mateixa que van lliurar contra Hitler a la Segona Guerra Mundial, una lluita per la llibertat i la democràcia contra el totalitarisme. A partir d'aquí pren les frases d'Orwell escrites en aquell context i considera que, com que res no ha canviat substancialment, Orwell defensaria les tesis dels neoconservadors i probablement hauria seguit una deriva ideològica idèntica a la d'ell mateix. Així, en opinió de Podhoretz, el patriotisme que l'anglès va enaltir quan la Gran Bretanya era bombardejada pels nazis («My Country, Right or Left») i les dures crítiques que va dispensar a la intelligentsia d'esquerres per fer el joc a l'enemic, s'haguessin convertit en un suport incondicional al govern nord-americà i en menyspreu pels manifestants que exigien la retirada del Vietnam; el rebuig a l'ingenu pacifisme que reclamava a les potències occidentals un desarmament unilateral per apaivagar Hitler seria avui un aplaudiment a l'escalada armamentística i al programa de la «Guerra de les Galàxies» de Reagan; la denúncia a la hipocresia dels que criticaven als Estats Units mentre restaven protegits pel seu exèrcit seria ara una acceptació acrítica de la seva hegemonia mundial; etc., etc., etc.
Com era d'esperar, aquesta grollera distorsió del pensament de George Orwell no va quedar sense resposta. La mateixa revista Harper's va encarregar la rèplica a Christopher Hitchens (qui em sembla, en molts aspectes, algú molt semblant a Orwell: radicalment lliure, franctirador d'esquerres, capaç d'enfurismar a la dreta i a l'esquerra —i als catòlics!— per igual). L'article de Podhoretz va irritar tant Hitchens que l'ha citat en moltes ocasions, com en aquesta entrevista a The Atlantic del 23 d'octubre de 2002, en aquest col·loqui sobre Orwell al programa Think Tank del canal PBS o en el capítol Orwell y la derecha del seu llibre La victoria de Orwell. En ell aborda molts aspectes de la relació entre George Orwell i els intel·lectuals de dretes i dedica una especial atenció a un altre ex-trotskista convertit al conservadorisme, un Cold War warrior molt influent: James Burnham. Quan Hitchens tracta l'article de Podhoretz, es lamenta de que parli amb admiració del més reprovable de l'anglès, com alguna desafortunada crítica als homosexuals —tot i que passa per alt els també rebutjables comentaris antisemites— i aclareix que la posició d'Orwell sobre alguns d'aquests afers que tot just començaven a aflorar (la caça de bruixes del senador McCarthy, la guerra a Indoxina, el conflicte palestino-israelià...) de fet la coneixem perquè va viure fins l'any 1950 i s'hi va pronunciar, i no precisament en el sentit en què indica Podhoretz. El més revelador, però, és la demostració de la manipulació interessada de moltes cites d'Orwell, mutilades fins a donar-les un sentit radicalment contrari al que tenien originalment. La transcripció sencera dels paràgrafs posa en evidència la mala fe de Podhoretz, mancat de qualsevol escrúpol a fi de portar l'aigua al seu molí. «Straight out of bad faith», diu Hitchens. Podhoretz parteix d'una veritat —les duríssimes crítiques que Orwell va dispensar a l'establishment d'esquerres del seu país, submís als interessos d'Stalin— i en deriva una falsedat: l'eventual suport a les idees de la dreta neoconservadora nord-americana. Com Hitchens acaba sentenciant en el seu llibre: «George Orwell era conservador en muchas cosas, pero no en política».
