Campendonk a Penzberg
Penzberg, a diferència d'alguns pobles propers com Murnau o Kochel, no va gaudir dels favors dels pintors expressionistes que visqueren a la zona. Poble miner, terriblement empobrit, no posseïa els idíl·lics paratges naturals que inspiraven a Kandinsky i els seus companys.
L'única excepció és la relació que Heinrich Campendonk va mantenir amb Penzberg durant uns anys. Campendonk, nascut a Krefeld, al nord-oest d'Alemanya, havia establert contactes amb la Neue Künstlervereinigung («Nova unió d'artistes») de Munic i amb el grup que s'havia escindit d'ella, Der Blaue Reiter. El 1911 s'establí a l'Alta Bavària, a Sindelsdorf, convidat per Franz Marc. Allà va conèixer Jean Bloé Niestlé, Alexej von Jawlensky, Gabriele Münter i Paul Klee, en el cercle format al voltant de Marc i Kandinsky. Va participar en la primera exposició de Der Blaue Reiter, celebrada el 1911 a la galeria Thannhauser de Munic, i també va estar present amb una il·lustració a l'almanac homònim editat el 1912. El 1916 es traslladà a Seeshaupt, on va viure fins el 1922. Després va tornar a la seva ciutat natal i quan els nazis es van fer amb el poder a Alemanya, va emigrar a Holanda.
L'única excepció és la relació que Heinrich Campendonk va mantenir amb Penzberg durant uns anys. Campendonk, nascut a Krefeld, al nord-oest d'Alemanya, havia establert contactes amb la Neue Künstlervereinigung («Nova unió d'artistes») de Munic i amb el grup que s'havia escindit d'ella, Der Blaue Reiter. El 1911 s'establí a l'Alta Bavària, a Sindelsdorf, convidat per Franz Marc. Allà va conèixer Jean Bloé Niestlé, Alexej von Jawlensky, Gabriele Münter i Paul Klee, en el cercle format al voltant de Marc i Kandinsky. Va participar en la primera exposició de Der Blaue Reiter, celebrada el 1911 a la galeria Thannhauser de Munic, i també va estar present amb una il·lustració a l'almanac homònim editat el 1912. El 1916 es traslladà a Seeshaupt, on va viure fins el 1922. Després va tornar a la seva ciutat natal i quan els nazis es van fer amb el poder a Alemanya, va emigrar a Holanda. Campendonk conreà la pintura a l'oli, l'aquarel·la i la xilografia. Va idear un món evocador inspirat en la seva experiència interior i en una simbologia molt personal. Va defugir la temàtica social i política per a refugiar-se en la natura, de la que prenia la forma animal per a composar un món oníric i il·lògic que de vegades recorda a Marc Chagall.
Heinrich Campendonk va ser l'únic artista del grup que va retratar escenes de la vida de Penzberg. Ho va fer a obres com «Penzberger Reiter», «Barbarazeche», «Vorstadtbauern» i «Hohes Bild mit Pferden», entre d'altres. Per desgràcia, aquestes pintures no han romangut a la vila. Tanmateix, l'empremta de Campendonk a Penzberg no s'ha perdut del tot: és present a la Christkönigskirche, on es pot admirar el vitrall «Passionfenster» que va dissenyar per al pavelló holandès de l'Exposició Internacional de París de 1937 i que va ser instal·lat a l'església el 1997. Actualment el municipi realitza una campanya de recollida de fons per a adquirir el vitrall «Jesaja», que data de 1954.
Passionfenster, 1937; 55 x 150 cm
Jesaja, ca. 1954; 349 x 106 cm
