Les avantguardes txeques. I. Arquitectura cubista

Praga, per la seva privilegiada situació geogràfica i cultural, va rebre influències dels desenvolupaments artístics que tenien lloc al mateix temps a París, Berlín, Viena i Moscou. La revolució cubista que havia introduït Picasso amb Les Demoiselles d'Avignon el 1907 va ser extraordinàriament ben acollida i ben aviat un grapat d'artistes txecs començaven a pintar en el nou estil. Entre 1911 i 1914, pintors com Bohumil Kubišta, Emil Filla, Josef Čapek, Antonin Procházka, Otakar Kubín, Vacláv Špala i Vincenc Beneš aplicaren a les seves obres els principis de l'eliminació de la profunditat, la simultaneïtat de perspectives i la geometrització de les figures. L'obra Ansietat (Úzkost, 1911) d'Otto Gutfreund està considerada la primera escultura cubista de la història.

Però si alguna cosa distingeix el cubisme txec del d'altres països és la seva contribució a l'arquitectura, única en el món. La base teòrica per al cubisme arquitectònic la va formular Pavel Janák a l'assaig El prisma i la piràmide (Hranol a Pyramida) publicat el 1911 a Art Mensual (Umělecký měsíčník), la revista que havia fundat un grup d'artistes d'avantguarda després d'abandonar l'associació Mánes, fins aquell moment la societat d'artistes moderns dominant, i formar el nou Grup d'Artistes Creatius (Skupina výtvarných umělců).

El Grup d'Artistes Creatius: V. Beneš, O. Gutfreund, J. Čapek, J. Chochol,
K. Čapek / J. Gočár, V. Dvořák, V. Hofman, P. Janák / G. Langer, J. Thon.

Els crítics distingeixen entre dos períodes, separats pel final de la Gran Guerra: un primer que va de 1911 a 1917 i un segon que comprèn els anys 1918-1927. En el primer període dominaren els edificis de Pavel Jának, Josef Gočár, Josef Chochol i Emil Králíček. Les cases de Chochol al barri de Vyšehrad, l'anomenada «Casa de la Verge Negra» de Gočár, en ple cor de Staré Město, així com la casa Diamant i el fanal de la plaça Jungmann de Králíček són alguns dels exemples més destacats.

La creació artística es veié truncada per l'esclat de la Primera Guerra Mundial, que s'endugué per davant el vell imperi dels Habsburg i de la que sorgí la nova República de Txecoslovàquia. Els fundadors originals del moviment cubista l'havien abandonat i una nova generació d'arquitectes (Rudolf Stockar, Otakar Novotný) va prendre el relleu. D'aquests anys són obres com la fàbrica de la companyia Materna i la Vil·la Františky Lipčíkové, ambdues de Stockar. El cubisme arquitectònic va acabar per llanguir davant l'adveniment de nous estils (Art Deco, Purisme, Constructivisme, Funcionalisme) i va restar oblidat durant moltes dècades. Janák i Gočár van impulsar la creació d'un «estil nacional», una versió txecoslovaca de l'Art Deco que va rebre l'equívoc nom de «rondocubisme», allunyat de l'avantguarda i de pujats tons nacionalistes: s'inspirava en l'arquitectura tradicional txeca i feia un ús extensiu dels colors de la bandera nacional. Malauradament, bona part del llegat de l'arquitectura cubista ha desaparegut: molts edificis van ser enderrocats o alterats substancialment i pràcticament no es conserva cap interior original.

La importància que les autoritats estatals actuals donen al cubisme txec pot palesar-se en la segregació de part del fons del Museu d'Art Modern del Palau Veletržní per a constituir la col·lecció del nou Museu del Cubisme Txec, ubicat precisament a la «Casa de la Verge Negra». Al primer pis de l'edifici s'hi troba el Grand Café Orient, l'únic cafè cubista del món, del que s'ha pogut reproduir l'interior original a partir de fotografies de l'època. Una verdadera joia.

La botiga del museu, a més dels habituals llibres, guies i postals, comercialitza també reproduccions de mobiliari i objectes decoratius, com ara cadires, capses de porcellana i jocs de cafè dissenyats tots ells per Pavel Janák. Per als interessats, el llibre Czech Architectural Cubism de Zdeněk Lukeš i Ester Havlová —del que he extret la major part de la informació per a aquesta entrada— és la guia perfecta per a recórrer la recòndita Praga cubista.