[...]
Tornem a Praga, nou anys després. Molts records reviscuts, entre ells el tornar a gaudir, tants anys després, del mateix quartet de corda de Dvořák —el cèlebre Op. 96 Amèrica— a la mateixa capella barroca del Klementinum. Costa, però, abstraure's de l'eixam de turistes i veure la ciutat com a les antigues fotografies de Sudek.
Si en aquell viatge portava al farcell els grans escriptors i compositors txecs, ara he anat a la cerca de la reeixida tradició artística txeca dels anys vint i trenta del segle passat. L'origen del meu interès està en un parell de llibres sobre les avantguardes centreeuropees que vaig adquirir fa uns anys: Central European Avant-Gardes. Exchange and Transformation, 1910-1930 i Between Worlds. A Sourcebook of Central European Avant-Gardes, 1910-1930, ambdós a cura de Timothy O. Benson i magníficament editats pel MIT. Sobre algunes de les contribucions artístiques que van tenir lloc a Praga en aquell període parlaré en els propers posts.
Si en aquell viatge portava al farcell els grans escriptors i compositors txecs, ara he anat a la cerca de la reeixida tradició artística txeca dels anys vint i trenta del segle passat. L'origen del meu interès està en un parell de llibres sobre les avantguardes centreeuropees que vaig adquirir fa uns anys: Central European Avant-Gardes. Exchange and Transformation, 1910-1930 i Between Worlds. A Sourcebook of Central European Avant-Gardes, 1910-1930, ambdós a cura de Timothy O. Benson i magníficament editats pel MIT. Sobre algunes de les contribucions artístiques que van tenir lloc a Praga en aquell període parlaré en els propers posts.
1 comentari:
Comparteixo entusiasme pel quartet americà. El segon moviment és una delícia. No l'he sentiti mai a Praga, però. És una de les ciutats a les que vull tornar.
Publica un comentari a l'entrada