Tres franctiradors francesos

La defensa del pensament liberal a França ha acabat per convertir-se en una tasca d'outsiders. El llegat de Pascal, Voltaire i Montaigne ha estat traït els darrers cent anys per una intel·lectualitat que ha conreat majoritàriament tots els 'ismes' antirracionalistes. Enmig d'aquest oceà d'obscurantisme, uns pocs pensadors s'esforçaren en mantenir encesa la flama del Segle de les Llums i els valors que han fet d'Occident ser el que és. Brillaren amb llum pròpia primer Julien Benda, crític de la renúncia a l'universalisme, i després Albert Camus i Raymond Aron, màxims exponents del pensament liberal i antitotalitari d'esquerres i de dretes, respectivament. Mort Jean-François Revel, avui dia resten pocs defensors d'aquest corrent ideològic al país veí, que a més han d'assumir el cost de veure's sovint involucrats en agres polèmiques i linxaments mediàtics.

Les darreres setmanes he llegit a tres dels més destacats membres d'aquesta resistència intel·lectual francesa.

El primer ha estat La derrota del pensamiento (1987), d'Alain Finkielkraut. L'autor posa al dia la denúncia de Benda a La traïció dels intel·lectuals, i critica el relativisme cultural i el multiculturalisme sorgits del pensament estructuralista, que neguen la universalitat que caracteritzà els valors de la Il·lustració.

El segon, Occidente contra Occidente (2003), d'André Glucksmann, és un assaig que qüestiona la hipòcrita estratègia pacifista europea davant l'amenaça del terrorisme, i defensa el dret d'ingerència per motius humanitaris, exemplificat en la intervenció de la coalició internacional liderada pels Estats Units per derrocar el règim de Saddam Hussein.

El tercer no és pròpiament un descobriment, sinó una relectura. La tentación de la inocencia (1995), de Pascal Bruckner, em produí un shock profund quan el vaig llegir fa vuit anys, i ara, després de moltes lectures afins, he volgut tornar-hi per veure quines sensacions em provocava després de tant de temps. En ell s'analitza l'estès hàbit de les societats occidentals modernes d'espolsar-se de sobre les responsabilitats inherents a la seva llibertat, refugiant-se en una innocència infantil i en un victimisme fictici.

Parlem-ne.