dijous, de setembre 21, 2006

Blogs

Vaig començar a interessar-me pel fenomen dels blogs molt tard, farà només un any i mig. Avui dia el repàs diari dels meus blogs preferits s'ha convertit en un ritual tan sagrat com el de la lectura de la premsa digital.

És molt difícil orientar-se a la blogosfera. Technorati comptabilitza més de 54 milions de blogs, així que és fàcil adonar-se que trobar el que a un l'interessa és una tasca gairebé utòpica. Amb el temps he anat elaborant una llista afí als meus interessos i punts de vista, que s'engrandeix progressivament. Sense voler ser exhaustiu, comentaré alguns dels blogs que visito diàriament.

El blog té una funció substancialment diferent a la del periodisme, i la dels blogs sobre l'actualitat política no és una excepció. Malgrat això, serveixen de contrafont al discurs dels mitjans ordinaris, massa sovint condicionat –sobretot en el referent a la informació internacional– per les notícies d'agència. És en aquest aspecte en el que els blogs són complements molt útils: connecten informacions, contrasten dades, ofereixen enllaços a articles de la premsa estrangera o d'altres bloggers, inclouen vídeos, gràfics, etc. A mode d'exemple d'aquesta tasca impagable hi podríem incloure el cas de les fotografies manipulades al Líban de l'agència Reuters, els muntatges de la televisió palestina, o el desemmascarament del fals llibre-entrevista d'Ignacio Ramonet a Fidel Castro [per cert: quanta gent s'ha assabentat d'això per la premsa o la televisió?]. Aquesta voluntat s'aprecia molt clarament en el blog de J.M.G. (aka Franco Alemán), Barcepundit, membre del projecte Pajamas Media. Pels afers de l'Orient Mitjà, que tantes passions desperten i que tan maniqueament es tracten, acudo a Desde Sefarad, on puc obtenir un punt de vista que normalment no té massa ressò en la premsa espanyola. També llegeixo alguns comentaristes de l'actualitat política catalana i espanyola que em semblen aguts observadors: Nihil Obstat de Josep M. Fàbregas i el blog de Santiago González, columnista del diari El Correo i fi ironista. Anecdòticament destacaria també el blog Desiertos lejanos, dedicat tenaçment a rebatre les delirants teories conspiratives d'un grapat de periodistes sobre els atemptats de l'11-M.

Un altre tema molt interessant, i lligat de vegades amb l'anterior, és el de la crítica dels mitjans de comunicació. El referent sens dubte és Diarios, el blog d'Arcadi Espada, potser l'únic que em resulta impossible deixar de llegir diàriament. És una excel·lent escola per aprendre a llegir diaris i analitzar-ne críticament el contingut i el llenguatge. Una iniciativa molt curiosa és la de Malaprensa, entestada en denunciar els freqüents errors dels mitjans de comunicació en el tractament de la informació, principalment l'estadística. També és molt destacable el projecte Periodistas 21 de Juan Varela, un bon analista de les estratègies dels mitjans de comunicació.

Els blogs de divulgació científica permeten estar al corrent dels avenços en aquests camps, així com llegir sucoses crítiques a les doctrines obscurantistes escrites des de l'escepticisme científic. N'hi ha de molt competents en castellà: Por la boca muere el pez, de Javier Armentia; Magonia, de Luis Alfonso Gámez; o el Golem. Un dels moments àlgids, al meu parer, d'aquests blogs va ser el lúcid anàlisi del projecte de decret de regulació de les «teràpies naturals» per part de la Generalitat de Catalunya [un cop més: van tractar aquest tema els mitjans de comunicació tradicionals?]. Un blog que se surt una mica d'aquesta línia, però molt recomanable també, és Tecnología obsoleta.

Els blogs de literatura són més difícils de destriar: n'abunden i la qualitat és molt desigual. Un que aprecio molt és El Boomeran(g) de Félix de Azúa. Sobre crítica de llibres, antics i moderns, en consulto varis. Destacaria Apostillas literarias, de la mexicana Magda Díaz Morales; Sólo de libros; i Encuentros. De lecturas y lectores, per exemple. El blog CESLIT (Central European and Slavic Literature in Translation) informa, com el seu nom indica, sobre novetats en la traducció a l'anglès d'escriptors centreeuropeus, a més d'oferir entrevistes i recensions.

No llegeixo gaires blogs de música perquè procuro informar-me per altres vies. Tanmateix, hom pot aprendre molt sobre alguns estils molt minoritaris de Plunderphonics i Microphones in the trees.

El més remarcable de molts d'aquests blogs fets per persones anònimes és el temps i l'esforç dedicat a documentar-se, contrastar, sintetitzar, redactar... i el desig de compartir-ho desinteressadament amb la comunitat que els llegeix. Amb la cautela natural a l'hora d'assumir la veracitat de determinades notícies o les interpretacions que se'n fan d'elles, el cert és que els blogs han constituït una revolució en l'accés a la informació: l'han fet més plural, global i immediata.

3 comentaris:

JMG ha dit...

Salutacions

JMG

solodelibros ha dit...

Gracias por la cita y por leernos y apreciarnos. Disculpa por no poder expresarme en catalán. Saludos.

Magda ha dit...

Muchas gracias por tu comentario a "Apostillas literarias", y tambièn disculpa que no hable catalàn. Un saludos afectuoso.