Interès pel llenguatge

La curiositat és laberíntica. Et porta per camins desconeguts, et fa obrir portes, descobrir nous passadissos i canviar de direcció constantment. A mesura que avances trobes més cruïlles, i sents que no podràs sortir mai d'allà dins. El més estrany és que també sents que no vols sortir.

Una de les vies que mereix ser transitada és la de la història i la filosofia del llenguatge. El fet lingüístic por abordar-se desde moltes òptiques, segons el tipus de preguntes a les que s'intenta donar resposta. Moltes d'aquestes qüestions estan encara obertes i són objecte d'aferrissades polèmiques.

Una d'aquestes perspectives podria ser la que estudia l'origen i l'evolució del llenguatge: és el llenguatge una capacitat específicament humana? Són innates certes estructures lingüístiques? Pot la capacitat lingüística ser explicada en termes evolutius ordinaris o suposa una discontinuïtat en l'evolució? Com s'aprèn a parlar? Quan va aparèixer la capacitat lingüística a la història evolutiva? A què va ser degut? Què va aparèixer primer: la capacitat sintàctica, la significació o les estructures fonològiques?

Una altra podria ser la que tracta l'estructura del llenguatge i la seva relació amb la realitat: com està estructurat internament el llenguatge? Quines característiques el fan diferent als altres sistemes comunicatius? Quina relació hi ha entre llenguatge, pensament i realitat? Està condicionada la nostra forma d'accedir a la realitat sensible pel llenguatge?

Cadascun d'aquests enfocaments ha tingut contribucions que val molt la pena conèixer. Per exemple, en el cas de l'estudi de l'origen i l'evolució del llenguatge, a més del suport dels treballs arqueològics amb fòssils d'homínids o els experiments d'aprenentatge amb primats, cal destacar els treballs teòrics de Chomsky, Pinker, Jackendoff†, Bickerton, Skinner o Elman, que presenten diferents alternatives a aquests problemes.

Sobre la lingüística, cal destacar a Saussure i l'escola estructuralista que va fundar: Tesnière, Hjelmslev, Bloomfield, etc., la gramàtica generativa transformacional de Chomsky i el funcionalisme de Dik. Quant a la filosofia del llenguatge, el camp és també molt ampli: des dels treballs seminals de Frege, passant per gent com Mauthner, Wittgenstein, Sapir, Whorf, fins arribar a l'escola de la filosofia analítica i el «gir lingüístic», on sobresurten noms com Austin, Searle, Quine, Putnam, Rorty, etc. També els pensadors postmoderns, com Lévi-Strauss, Foucault, Barthes i d'altres, s'han interessat en bona mesura pel llenguatge i la seva connexió amb la realitat.

El darrer any he comprat llibres d'alguns d'aquests autors, així com literatura secundària, però he anat ajornant la lectura fins ara. He decidit començar per un volum que presenta l'estat de la qüestió del primer dels enfocaments, destinat al lector no expert, i del que parlaré properament. Serveixi aquest post com a exposició de motius.

† Aquest Ray Jackendoff és la mateixa persona que va publicar conjuntament amb Fred Lerdahl un estudi teòric sobre música que vaig citar en un altre post: A generative theory of tonal music, del que existeix una traducció al castellà. Petit que és el món.