Llibres russos d'avantguarda

De febrer a maig de 2003 es va presentar al Reina Sofía de Madrid una exposició titulada El libro ruso de vanguardia 1910-1934. La col·lecció provenia del MoMA de New York i fou comissionada per Margit Rowell i Deborah Wye a partir d'una donació al museu per part de la Judith Rothschild Foundation. Val molt la pena visitar l'espectacular web que es creà per a l'ocasió.

L'exposició, que vam tenir l'oportunitat de gaudir en una visita a la ciutat, mostrava prop de 350 llibres editats entre 1910 i 1934, seleccionats entre els més de mil de la generosa donació. Les obres anaven des d'edicions de quaranta exemplars fins a tirades de centenars de milers, el seu contingut variava entre la creació lliure, la literatura infantil, la il·lustració de poemaris i la propaganda política, i les tècniques utilitzades comprenien el dibuix, la litografia, el collage o el fotomuntatge, entre d'altres.

La vàlua artística està fora de qualsevol dubte: les creacions d'aquells artistes suposaren un avenç innegable en el disseny gràfic i la tipografia. La pròpia concepció del llibre com a objecte (la coberta, l'estoig, l'accés a les pàgines interiors) experimentà un canvi notable. La voluntat d'unir creació i aplicació pràctica, tan pròpia de l'optimisme dels primers anys de la revolució, afavorí aquestes innovacions. En aquestes obres tenen trobada tres de les avantguardes artístiques més fecundes a la Rússia d'aquells anys: el cubofuturisme, el suprematisme i el constructivisme. Els principals representants d'aquests moviments participaren en el projecte, i tingueren doncs el seu lloc a l'exposició: Natalia Goncharova, Vladimir Mayakovsky, El Lissitzky, Aleksandr Rodchenko, Kazimir Malevich, Mikhail Larionov, Olga Rozanova, Varvara Stepanova, Aleksandra Exter, etc.

Malauradament, aquesta via es truncà sobtadament per la legislació estalinista de 1934, que establí el realisme socialista com l'únic estil artístic admès pel règim.

Les avantguardes russes són un capítol apassionant de la història de l'art modern que cap aficionat no pot passar per alt. Dissortadament, no és freqüent que els museus programin exposicions temporals sobre aquests moviments. A aquesta li podem afegir Amazons of the Avant-Garde que vam visitar el 1999 al museu Guggenheim de Berlin i, enguany, la de Kazimir Malevich a La Pedrera de Barcelona.