Teories sobre el llenguatge (i II)

Una altra pregunta apassionant és la relació entre llenguatge i cognició. Lev S. Vygotsky creu que llenguatge i pensament es desenvolupen de forma independent, al menys en les primeres etapes de la vida: els nens pensen abans d'haver adquirit un llenguatge. La diferència amb el psicòleg constructivista Jean Piaget resideix en que aquest sosté que el llenguatge és un reflex del desenvolupament de la intel·ligència infantil, mentre que Vygotsky planteja que el llenguatge té arrels en les interaccions socials i el pensament en les accions del nen sobre el medi. Radicalment oposades a aquestes teories són les d'Edward Sapir i Benjamin Lee Whorf, que afirmen que el pensament depèn del llenguatge. Per a ells, en aprendre una llengua s'aprèn també una determinada visió del món. Aquest relativisme lingüístic està avui dia força desacreditat. També existeix un debat obert entre els innatistes i els cognitivistes: Dan I. Slobin creu que la ment dels nens està predeterminada per a processar les estructures que caracteritzen el llenguatge humà. La diferència amb Chomsky, doncs, no és l'acceptació d'un grau d'innatisme, sinó l'èmfasi posat en el procés (capacitat per a resoldre problemes, inclosos els lingüístics) més que en el contingut (els universals lingüístics). Les proves experimentals evidencien que el desenvolupament lingüístic i el cognitiu poden presentar-se desacoblats, amb vies d'evolució independents. De forma similar cal distingir entre intel·ligència i capacitat lingüística, perquè no sempre van plegades. Existeixen casos de gran desigualtat entre una i altra, manifestades quan existeixen lesions. Els casos dels autistes i dels hiperlèxics afàsics reforcen aquesta idea.

L'home es diferencia dels seus parents més propers, les mones antropomorfes, en tres característiques biològiques: la mida del cervell, la locomoció bípeda erecta i la remodelació de l'aparell mandibular. Existeixen diverses teories per intentar explicar el creixement cerebral: la bipedestació, la fabricació d'eines, la cerca d'aliment, la complexitat social... Harry Jerison, però, arriba a la conclusió que és el llenguatge la causa determinant de l'augment de la mida del cervell durant l'evolució. La major capacitat lingüística ha estat el resultat de la nostra necessitat de construir models mentals i no només un mitjà per a comunicar-nos millor.

Un altre tema que ha interessat als científics durant dècades és el grau de capacitat lingüística dels animals, tant pel que fa al llenguatge parlat, de signes o escrit. Al capítol El mono gramático –títol manllevat d'Octavio Paz– es repassen moltes investigacions dutes a terme amb ximpanzès, mandrils i goril·les. Els resultats dels experiments de vegades s'han exagerat i ha calgut revisar moltes conclusions donades per vàlides en el passat, però sembla acceptar-se que molts animals tenen vertaders processos de pensament i alguna forma (molt limitada) de consciència. Alguns animals posseeixen representacions abstractes d'objectes, números i espais, així com relacions socials. Tanmateix, s'és molt escèptic amb el fet que aquesta comunicació pugui estar sostinguda per una sintaxi. Quan a la teoria de la ment, s'accepta que alguns animals poden elaborar mapes mentals i que poden tenir consciència de sí mateixos. També s'ha observat que poden construir estris molt rudimentaris i utilitzar-los en el seu profit. En algunes espècies amb relacions socials complexes s'aprecien aliances duradores i el fenomen de l'engany tàctic, fets que es coneixen com «intel·ligència maquiavèl·lica».

Tanmateix, la diferència principal entre el protollenguatge dels primats i el llenguatge humà no és tant d'estructura sintàctica com d'habilitat lèxica, i és que s'ha observat una forta correlació entre el número de paraules conegudes i l'adquisició de regles d'estructuració. Aquesta perspectiva relaxaria els rígids requeriments d'innatesa, i ha estat modelada teòricament pel propi Chomsky en la seva teoria minimalista, així com per la gramàtica constructivista de William C. Stokoe.

L'autor conclou el llibre fent una crida als lingüistes formals a no tancar-se en una torre d'ivori i a acceptar que moltes de les respostes a les preguntes que es formulen vindran necessàriament de la Biologia. Conèixer millor l'estructura i el funcionament del cervell, així com la naturalesa del sistema lingüístic, ens conduirà a la comprensió del llenguatge i el pensament humans.