Beckett per Feldman
Assistim a la Pinakothek der Moderne de Munic a un concert de la Orchester Jakobsplatz. El programa: els quartets I-VIII de John Cage i Samuel Beckett: Words & Music, de Morton Feldman. Veure interpretades obres d'autors de l'Escola de New York no és gens habitual, i menys a Munic, on la programació peca de conservadora.
La influència d'artistes d'altres disciplines en el treball de Feldman és àmpliament conegut; ja vam parlar de la relació entre l'obra de Feldman i la del pintor Mark Rothko. Pensar en com encaixaria la música de Feldman amb l'estètica literària de Beckett m'encuriosia.
Words and Music fou una peça concebuda originalment per a la BBC Radio, escrita el 1961 per Samuel Beckett i musicada pel seu cosí John Beckett. Tanmateix, cap dels dos quedà satisfet amb el resultat, i més de vint anys després, quan el productor Everett C. Frost, que estava dirigint una sèrie de drames de Beckett per a la ràdio americana, va demanar Beckett revifar aquesta obra, va ser el propi dramaturg qui suggerí el nom de Morton Feldman com a compositor, complagut pel tractament que havia donat al seu text Neither uns anys abans.
Com no podia ser d'una altra manera venint de Beckett, l'obra no s'ajusta a cap de les estructures vocals establertes: no és una òpera, ni una obra coral, ni un lied, ni tampoc és un text recitat amb música de fons. És una obra teatral (radiofònica) on la música i les paraules s'alternen sota el comandament d'un misteriós personatge anomenat Croak. Croak, que colpeja amb el seu bastó la cadira d'un músic per a reclamar atenció, dóna pas alternativament a les paraules i la música (a les que anomena «Joe» i «Bob», respectivament). No només els dos recitadors actuen, també ho fa l'ensemble, que gesticula, mira intrigat als dos personatges i simula afinar o intimidar-se. El text reflexiona sobre l'Amor, l'Edat i la Cara, el recitador estossega repetidament i interromp la música reclamant silenci a crits («Nein! Nicht! Ruhe!»). Com succeeix amb tota la producció beckettiana, les interpretacions estan obertes.
La partitura de Feldman es veu constrenyida per l'estructura textual, i hi ha qui afirma que aquesta és una de les composicions més allunyades del seu estil, amb passatges més tradicionals del que habitualment es troba a la seva música. En aquesta entrevista Feldman parla del procés creatiu de Words & Music i de la dificultat que entranyava musicar Beckett. Aquesta seria una de les darreres obres de Feldman i la següent estaria dedicada a l'autor teatral: For Samuel Beckett, prova de l'admiració que li professava.
La Orchester Jakobsplatz, formada íntegrament per joves músics –el director, Daniel Grossmann, té 29 anys–, no semblava sentir-se massa còmoda amb aquest llenguatge musical, que demanda una sensibilitat molt diferent a la del repertori clàssic. Tot i així, és d'agrair que s'arrisquin a interpretar autors marginats dels circuits comercials.
