Benda

Genial Benda. Magistral, de la primera a l'última paraula. Com d'altres, un autor més citat que llegit. La traïció dels intel·lectuals (La trahison des clercs, 1927) és una obra que colpeja com només saben fer-ho les veritats més descarnades. Maurras, Barrès, Sorel, Péguy, Maistre i d'altres pensadors francesos objecte de les crítiques d'aquest llibre han estat esborrats per la història, mentre que Julien Benda roman. I és que la seva denúncia transcendeix el context en el que va ser escrita i manté la vigència d'una manera tràgica, quasi dolorosa.

L'edició que tinc inclou el prefaci a l'edició de 1946, motivat per unes circumstàncies històriques molt singulars: el final de la Segona Guerra Mundial i per tant, del règim col·laboracionista del mariscal Pétain a Vichy. En selecciono un paràgraf, que si bé està una mica allunyat del nucli discursiu del llibre, el trobo molt significatiu:

«La veritat és que toquem aquí un fenòmen molt estès entre els filòsofs i fins i tot entre els científics: valdre's d'afirmacions de literats de moda, purament brillants i gratuïtes com és el dret d'aquests darrers, però que no sabem què pinten en unes especulacions que pretenen ser serioses. És l'efecte d'un esnobisme literari, i el fet que l'adopten uns homes dits de pensament no és precisament una encarnació de la fidelitat a la seva llei.»

El fragment conté una nota al peu que comença dient: «Es tracta d'una novetat que mereixeria un estudi». El 1946, una novetat. Avui, un càncer. El que descriu i el seu contrari: el mal ús de la terminologia científica en àmbits aliens per a produir un efecte de profunditat en el pensament. Acarono el llom de les Impostures intel·lectuals de Bricmont i Sokal, i penso que no el podré seguir deixant de banda gaire temps més.