Rijeka

Les darreres hores del viatge les passem a Rijeka. Hem deixat enrera Istria i aquí comença el golf de Kvarner.

La Rijeka habsbúrgica es convertí al segle XVIII en el contrapès a l'amenaçador poder de Venècia a la regió. Si a Trieste s'ha erosionat amb el pas dels anys tota empremta multinacional del seu caràcter (no de la seva fesomia), Rijeka sembla mantenir una certa ambigüitat sobre la seva identitat.

La croata Rijeka, anomenada Fiume pels italians, fou terra de disputes entre aquests dos països després de les dues guerres mundials. En la seva història està el forassenyat i esperpèntic episodi de l'ocupació durant setze mesos (1919-1920) per les tropes comandades per Gabriele d'Annunzio, novel·lista, poeta, dramaturg i feixista avant la lettre.

Rijeka és un record dolorós pels italians. De la ciutat sortiren la major part dels tres-cents mil italians que s'exiliaren quan Istria passà a mans croates, temerosos de que la nova administració no respectés els seus drets. Aquestes famílies visqueren durant molts anys una vida miserable i precària en camps de refugiats. D'aquest èxode ens parla emotivament Marisa Madieri, nascuda aquí, en el seu llibre Verde agua: «Entre 1947 y 1948 a los italianos que estaban todavía en Fiume se les exigió que eligieran: debían decidir entre adoptar la ciudadanía yugoslava o abandonar el país. Mi familia optó por Italia y sufrió un año de marginación y persecuciones. Fuimos desalojados de nuestro piso y obligados a vivir en una habitación con nuestras cosas amontonadas. Se vendieron casi todos los muebles en previsión del éxodo. Papá perdió su puesto de trabajo y, poco antes de partir, fue encarcelado».

Passegem pel Korzo, l'ampla avinguda per a vianants paral·lela al moll. El dia és xafogós. Ens endinsem pels carrerons del centre per donar una ullada a alguns dels edificis històrics. Una pintada en la façana d'una església qualifica Ante Gotovina d'«heroi», el que em mou a pensar que hi ha ferides que trigaran a cicatritzar. Els odis tribals, els que atien tots els nacionalismes, són els més difícils d'esborrar.

Rijeka, 28 de maig de 2006