La versió corregida d'Esterházy

Era el mes d'octubre i em trobava a Barajas, tornant d'un viatge fugaç per motius de feina. Vaig aturar-me a una de les llibreries de l'aeroport, a rememorar –encara que no fós en les millors condicions– el plaer de tafanejar les novetats editorials; de palpar els llibres, fullejar-los i llegir les contracobertes i les faixes promocionals. I allà el vaig veure. Creia estar a l'aguait de les escasses traduccions de la literatura hongaresa, així que em va sorprendre que se m'hagués passat per alt.

Ja coneixia Péter Esterházy. Havia llegit El libro de Hrabal i La mirada de la condesa Hahn-Hahn, la irònica rèplica magiar al romanticisme triestí d'El Danubi de Magris. A les lleixes de casa esperaven Pequeña pornografía húngara, Los verbos auxiliares del corazón i Una mujer, i també havia llegit algunes recensions sobre la (que creia) seva darrera obra, Armonía celestial, un treball titànic en el que havia invertit nou anys de la seva vida, consagrats a recrear la història de la seva família, una de les nissagues d'aristòcrates més antigues i influents d'Europa.

Vaig prendre Versión corregida i vaig llegir el text de la contraportada:

«Poco antes de dar por concluida su novela Armonía Celestial, Péter Esterházy obtuvo el permiso para revisar el material referente a su familia en la Oficina de Historia Contemporánea. Pero no fueron informes sobre sí mismo o su familia lo que encontró, sino cuatro carpetas en las que inmediatamente reconoció la letra de su padre Mátyás, que bajo el seudónimo de Csanádi había informado como colaborador no oficial a la policía secreta húngara entre 1957 y 1980. En aquel momento, todo un mundo se vino abajo para el autor húngaro, que en Armonía Celestial había erigido un monumento literario a su padre.»

El shock. El d'Esterházy, naturalment, però també el meu en llegir allò. Imagineu. L'angoixa, la nàusea. Les preguntes. Tant dolor. Rellegir tota una vida (una vida!). Qualsevol cosa que jo pogués dir ara seria una futilitat. Només les seves paraules poden tenir algun valor, algun sentit.