Franz Koglmann
Franz Koglmann (Mödling, Àustria, 1947) és un músic que mereix ser escoltat amb atenció perquè és l'artífex d'una de les propostes més interessants del jazz dels darrers vint anys.
La seva música és complexa, freda, cerebral, d'arranjaments curosament escrits, molt allunyada de la imatge hot amb que els llecs acostumen a encaixonar tot el jazz. Com s'ha escrit, la tan cercada Third Stream troba en Koglmann una afortunada proposta. En ella, el West Coast jazz de Lee Konitz, Lennie Tristano, Chet Baker, Gil Evans, Shorty Rogers i tants altres (la controvertida «línia blanca» que reivindicava en un dels seus discs) es dóna la mà amb la música culta de tradició europea, especialment amb el serialisme de Schönberg, Berg i Webern. Escoltant-la, un no pot més que concloure que la seva música només pot provenir del nostre continent.
En una entrevista, Koglmann definia el concepte musical que l'interessa:
«With due respect to the achievements of African-American jazz, I prefer a rational/geometric lucidity to emotional immediacy. I have a greater affinity for the expressions of a melancholy decadence than the spontaneous joy of improvising. I cannot see swing as the one and only saving criterion.»
Els seus grups, el Pipetet i el Monoblue Quartet, són vehicles per al desenvolupament i l'articulació d'aquests principis estètics. En el saxofonista i clarinetista Tony Coe ha trobat una ànima bessona, un complement ideal al personal so de la seva trompeta. Entre les grans figures que han col·laborat en els projectes de Koglmann es compten Steve Lacy, Ran Blake o Paul Bley.
Els seus interessos comprenen més disciplines a més de la seva, i les seves influències no poden limitar-se al jazz i la música clàssica. És per això que les seves composicions beuen d'altres fonts i homenatgen explícitament a creadors com T.S. Eliot, Ezra Pound, Jean Cocteau, Oskar Schlemmer, René Magritte...
En un magnífic article, Bill Shoemaker analitza l'evolució del seu discurs conceptual al llarg de la seva discografia. Actualment Franz Koglmann no ens delecta únicament amb la seva música, sinó també oferint-nos, com a director musical del segell Between the Lines, els projectes d'altres interessants creadors.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada