Les Vorlesungen de Karl Kraus
La influència de l'escriptor satíric vienès Karl Kraus en els seus contemporanis és difícilment igualable i es pot albirar pels encesos elogis que rebé de personalitats de tots els àmbits. Schönberg, Berg, Webern, Wittgenstein, Brecht o Ebner, entre molts altres, se'n declararen fervents admiradors.
Entre les activitats que duia a terme Kraus s'hi comptaven les seves lectures públiques («Vorlesungen»). En va fer més de set-centes en trenta anys, que congregaven a multituds allà on es celebraven. En elles Karl Kraus llegia textos propis o d'autors com Shakespeare, Offenbach o Nestroy i dissecava amb estilet implacable els disbarats sintàctics de la Neue Freie Presse, el diari de capçalera de la burgesia liberal de Viena.
Elias Canetti descriu en les seves memòries l'efecte que tingué sobre ell l'assistència per primer cop a una d'aquestes vetllades:
«El 17 de abril de 1924 tuvo lugar la lectura número trescientos de Karl Kraus. La Groβe Konzerthaussaal había sido habilitada para el acontecimiento [...] Poco después entró Karl Kraus y fue saludado por la ovación más estruendosa que jamás, ni siquiera en conciertos, había oído yo hasta entonces. [...] Desde un principio y durante toda la lectura se mantuvo un silencio similar al que preludia una tempestad. Ya la primera pointe, que en realidad era una simple alusión, llegó precedida por una carcajada que me aterró. [...] Me desconcertaban los registros que esa voz conseguía alcanzar; la sala era muy grande, pero en la voz había un temblor que se transmitía a todo el auditorio. Tanto sillas como seres humanos parecían doblegarse bajo él, y no me hubiera asombrado que las sillas se hubiesen doblado de verdad. La dinámica de una sala como aquella, repleta hasta los topes y dominada por esa voz que se hacía oír incluso en los momentos en que enmudecía, es tan difícil de recrear como el ejército espectral de las sagas.»
Existeix un enregistrament sonor d'una d'aquestes lectures, però pensava que no existia cap imatge d'elles, ja que Karl Kraus prohibia expressament que el fotografiessin durant les vetllades de lectura. Per casualitat, fullejant en una llibreria el volum fotobiogràfic que Kristian Wachinger ha editat sobre Canetti, vaig topar amb dues fotografies de Kraus en un d'aquest actes. La meva sorpresa va ser majúscula. La força de les instantànies és brutal, reflecteixen la passió amb què el creador de Die Fackel afaiçonava les representacions i la severitat amb què, des de la seva autoritat moral, jutjava els seus conciutadans, fent bona l'observació de que «Kraus no concep separació alguna entre el que un home és i allò que diu, ni entre allò que diu i la seva manera de dir-ho».
Entre les activitats que duia a terme Kraus s'hi comptaven les seves lectures públiques («Vorlesungen»). En va fer més de set-centes en trenta anys, que congregaven a multituds allà on es celebraven. En elles Karl Kraus llegia textos propis o d'autors com Shakespeare, Offenbach o Nestroy i dissecava amb estilet implacable els disbarats sintàctics de la Neue Freie Presse, el diari de capçalera de la burgesia liberal de Viena.
Elias Canetti descriu en les seves memòries l'efecte que tingué sobre ell l'assistència per primer cop a una d'aquestes vetllades:
«El 17 de abril de 1924 tuvo lugar la lectura número trescientos de Karl Kraus. La Groβe Konzerthaussaal había sido habilitada para el acontecimiento [...] Poco después entró Karl Kraus y fue saludado por la ovación más estruendosa que jamás, ni siquiera en conciertos, había oído yo hasta entonces. [...] Desde un principio y durante toda la lectura se mantuvo un silencio similar al que preludia una tempestad. Ya la primera pointe, que en realidad era una simple alusión, llegó precedida por una carcajada que me aterró. [...] Me desconcertaban los registros que esa voz conseguía alcanzar; la sala era muy grande, pero en la voz había un temblor que se transmitía a todo el auditorio. Tanto sillas como seres humanos parecían doblegarse bajo él, y no me hubiera asombrado que las sillas se hubiesen doblado de verdad. La dinámica de una sala como aquella, repleta hasta los topes y dominada por esa voz que se hacía oír incluso en los momentos en que enmudecía, es tan difícil de recrear como el ejército espectral de las sagas.»
Existeix un enregistrament sonor d'una d'aquestes lectures, però pensava que no existia cap imatge d'elles, ja que Karl Kraus prohibia expressament que el fotografiessin durant les vetllades de lectura. Per casualitat, fullejant en una llibreria el volum fotobiogràfic que Kristian Wachinger ha editat sobre Canetti, vaig topar amb dues fotografies de Kraus en un d'aquest actes. La meva sorpresa va ser majúscula. La força de les instantànies és brutal, reflecteixen la passió amb què el creador de Die Fackel afaiçonava les representacions i la severitat amb què, des de la seva autoritat moral, jutjava els seus conciutadans, fent bona l'observació de que «Kraus no concep separació alguna entre el que un home és i allò que diu, ni entre allò que diu i la seva manera de dir-ho».
Post-scriptum: El doctor Heinz Lunzer, professor de la Universitat de Viena, m'explica en un correu l'origen de les escasses fotografies conservades de les Vorlesungen. Reprodueixo íntegra la seva resposta:
«There exist only a few photographs of Kraus reading: three made by Tim Gidal in 1932 in Munich (see them in Was wir umbringen, Vienna, 1999, p. 148; copyright Pia Gidal, Jerusalem); photographs Joseph Breitenbach took were destroyed; there is a photograph by an anonymous person, showing Kraus standing at his reading table in Vienna, 1933, Offenbachsaal (see Was wir umbringen, Vienna, 1999, p. 149). The Wien Museum has several drawings by Alfred Hagel showing gestures of Kraus while reading; most of them are not published. In a similiar but more abstract way, Fritz Lang did a drawing of Kraus' head and his hands (ibid.). And the film, as well as stills thereof.»
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada