Traduccions de literatura centreeuropea

No hi ha dubte que l'interès de les editorials espanyoles per les literatures centreeuropees ha seguit les modes imperants a la resta d'Europa. Després de la caiguda del mur de Berlin i de les guerres de Bòsnia i Kosovo, els lectors de l'Europa occidental van començar a interessar-se per obres que reflectissin les tràgiques circumstàncies que es visqueren en aquells països. La literatura de la resistència és irresistiblement atractiva als nostres ulls, acostumats a la insulsa comoditat de la llibertat.

ROTH: Siempre me ha parecido que en Occidente se hablaba con demasiada facilidad, como convirtiéndola en algo romántico, en una especie de "musa", de la censura de detrás del telón de acero. Me atrevo a suponer, incluso, que no faltarían escritores occidentales que os envidiaran no sólo la terrible presión bajo la que trabajabais aquí, sino también la mayor claridad en la percepción del objetivo que la censura implica: en vuestra sociedad, vosotros erais prácticamente los únicos portadores de la verdad. En las culturas con censura, donde todo el mundo vive una doble vida -de mentiras y verdades-, la literatura se convierte en un modo de preservar la vida, ofreciendo a la gente un resto de verdad a que aferrarse.

Avui dia, i després de l'esforç realitzat en els darrers deu anys per editorials com Acantilado, El Aleph o Metáfora, entre d'altres, disposem d'un fons editorial mínim de literatura centreeuropea contemporània en castellà, amb desigual cobertura: mentre que els autors txecs, hongaresos i polonesos gaudeixen d'una acceptablement ben nodrida representació, els serbo-croates i eslovens arriben amb comptagotes, i els romanesos, eslovacs, búlgars i albanesos segueixen en llista d'espera, trucant a la porta.

Dissortadament, la publicació d'obres d'escriptors de l'Europa de l'est continua fent-se seguint criteris d'oportunitat comercial més que d'estricte interés literari. Així, ens trobem amb una hiperinflació d'autors dissidents o crítics amb el règim socialista i de testimonis de primera mà dels horrors de la guerra i la repressió; pel contrari, d'altres que conreen temàtiques diferents són relegats a l'oblit per al lector espanyol. Això no treu, evidentment, que molts autors traduïts siguin veritablement grans escriptors. Penso en Danilo Kiš, Péter Nádas i Czeslaw Milosz, per exemple.

ROTH: ¿Qué sucederá cuando remita el fervor revolucionario, cuando se disipe la sensación de unidad que proporciona la lucha en común? ¿No puede ocurrir que, para muchos lectores, empecéis a significar bastante menos que antes, cuando luchabais por mentener vivo, para ellos, un idioma distinto del de los periódicos oficiales, los libros oficiales bendecidos por el régimen?

KLÍMA: También yo creo que nuestra literatura perderá algo de su atractivo extraliterario. Pero mucha gente piensa que estos atractivos secundarios distraían tanto a los escritores como a los lectores con cuestiones que en realidad deberían haber resuelto los periodistas, los sociólogos, los analistas políticos.

Aquesta situació encara s'enrarirà més a mesura que la realitat política en aquests països es normalitzi i s'assembli més a la nostra. L'aura romàntica que envolta al dissident, pressionat per la censura i obligat a la samizdat o a l'exili, és una arma de doble tall. I no només per la eventual pèrdua d'interès que aquestes literatures puguin suscitar en els lectors dels països més occidentals en un futur, sinó també en l'efecte que pugui tenir en la seva pròpia dinàmica creativa.

ROTH: Vosotros estáis acostumbrados a encontraros en el lado de la verdad [...]. No estáis acostumbrados a vivir sin tener en frente un Mal bien definido, reconocible, objetivo. Me gustaría saber de qué modo se verá afectada tu obra literaria –y los hábitos literarios en ella arraigados– tras la eliminación del sistema; cuando "ellos" ya no estén, cuando nos quedemos a solas tú y yo. [...] Cuando Checoslovaquia vaya conviertiéndose en una sociedad de consumo libre y democrática, los escritores os vais a ver agobiados por un gran número de nuevos enemigos de los que, curiosamente, os protegía el antiguo régimen, a pesar de su esterilidad represiva y totalitaria. Especialmente desestabilizador os resultará un todopoderoso archienemigo de la literatura, de la lectura y de la lengua, que está en todas partes. [...] Estoy hablando del trivializador total, de la televisión comercial.

KLÍMA: Supongo que una ola de basura literaria y de televisiva invadirá nuestro mercado, y no veo modo de que podamos evitarlo. Tampoco soy el único que se da cuenta de que, en esta libertad recién nacida, la cultura no sólo gana algo importante, sino que también lo pierde. [...] La censura no sólo nos había impedido acceder a las mejores obras de nuestra cultura y de la cultura extranjera, sino también a lo peor de la cultura de masas.

Molt de tot això es troba en les converses que Philip Roth va mantenir amb l'escriptor txec Ivan Klíma, recollides al capítol de El oficio: un escritor, sus colegas y sus obras del que formen part les cites intercalades.

Potser amb el temps entrarem en una nova fase en l'apreciació d'aquestes literatures; més madura, alliberada de la nostra pròpia mitomania.