Ljubljana (III). Art a l'Eslovènia de Tito

Al final del carrer Cankarjeva, al davant de l'entrada al parc Tívoli, el visitant troba, flanquejades per una bellíssima església ortodoxa, la Galeria Nacional i la Galeria d'Art Modern. La fredor de l'edifici que allotja la col·lecció d'art modern i contemporani eslovè no anticipa el que hi trobem a dins.

La col·lecció permanent del museu és molt modesta. Les dificultats per obtenir finançament estatal han fet inviable fins ara una política d'adquisició d'un fons museístic ambiciós. La galeria està formada per només quatre sales en les que hi ha representat un tast de l'art dels principals autors eslovens des de 1945 fins l'actualitat. Les obres s'emmarquen dins els principals moviments artístics posteriors a la segona postguerra: el post-surrealisme en Štefan Planinc, la influència de Picasso, Bacon i l'expressionisme abstracte nord-americà en Marij Pregelj, l'abstracció geomètrica en Lojze Spacal, l'informalisme en Janez Bernik, el pop-art en Lojze Logar i Metka Krašovec, el minimalisme en Drago Hrvacki i Dragica Čadež, els colour-fields en Savo Valentinčič i Gustav Gnamuš, l'art conceptual en Marko Kovačič i Nuša i Srečo Dragan...

Aquesta extrema lliberat artística contrasta amb el que un esperaria de l'art produït en un règim socialista, però l'excepció iugoslava s'explica en el pròleg del catàleg del museu:

Unlike the art of most socialist countries, Yugoslav and hence Slovene art after 1945 was marked by a relatively quick transition from the artistic language of Socialist Realism to that of modernism, which is particularly evident in the emergence of abstract art. [...] After 1945, Socialist Realism became the leading or even the only permitted form of art, but in 1948 cultural policy began to change and by 1953 both the structure of the state's, i.e. the Communist Party's, policy and the appearance of visual art were completely transformed. [...] These were important foundations for a process that began after the conflict with the Soviet Union in 1945 and that facilitated a gradual liberalisation of art and the final introduction of modernism. The political elite did not merely tolerate these changes. On the contrary, it secretly encouraged them. [...] With the help of modernism, it was possible to build an internal and external image of a "different" socialism.

Al sortir em venen a la memòria els records de la visita fa un any i mig a la Galeria Nacional de Budapest. Allà, contemplant obres d'artistes completament desconeguts per a mi, anotava: "Els quadres i escultures que pengen de les parets del museu repassen tots els estils artístics sorgits arreu d'Europa el segle passat [...] Cada quadre m'evoca una altra obra que ja he vist en algun altre lloc. Tanmateix, la qualitat és notable i [el treball d'aquests artistes] mereixeria traspassar les fronteres per a poder ser admirat arreu. He abandonat el museu lamentant-me de com és d'injusta la història amb els epígons". Serveixi la mateixa reflexió per als autors eslovens.