Asimetria en la indulgència

La pregunta formulada per Martin Amis, plantejada vint anys abans per Anton Antonov-Ovseenko:

"Es indiscutible que Stalin carga con la responsabilidad histórica, pero eso no libra de culpa a sus colaboradores [...] Los verdugos de Ravensburg, Auschwitz y Dachau, tuvieron el castigo que merecían. ¿Por qué los verdugos de Kolymá y Bamlag ni siquera son nombrados? No pido que se les castigue, sólo que sus nombres se hagan públicos."

L'historiador escriu això a The time of Stalin: portrait of a tyranny (New York, 1981, dissortadament introbable), des de la seva tràgica història familiar: el seu pare, Vladímir Antonov-Ovseenko, encapçalà el 1917 l'assalt al Palau d'Hivern, fou diplomàtic a Europa (cònsul rus a Barcelona durant la Guerra Civil, implicat en l'assassinat del fundador del POUM Andreu Nin) i desaparegué a les purgues el 1939. La seva mare es va suïcidar a la presó el 1936.

La maleïda asimetria en la indulgència.