Ljubljana (I). Dimensions

George Steiner a La idea d'Europa considera les reduïdes dimensions del continent com un dels seus trets definitoris. Evocant les campanyes dels exèrcits napoleònics –que abandonaven Portugal per incorporar-se al front rus travessant tota Europa a peu–, afirma que és el nostre un continent d'escala humana, en el que les distàncies no són insalvables ("La cartografia d'Europa sorgeix de les capacitats, dels horitzons que percep el peu humà"). Aquesta proximitat hauria permès el ràpid transvassament d'idees i la sedimentació d'uns valors compartits. I afegeix el filòsof: "Aquest fet determina una relació fonamental entre els europeus i el seu paisatge. D'una manera metafòrica, però també material, aquest paisatge ha estat modelat, humanitzat per peus i mans. Com en cap altra part del globus terraqui, les costes, els camps, els boscos i els turons d'Europa, des de la Corunya fins a Sant Petersburg, des d'Estocolm fins a Messina, han estat modelats, no tant pel temps històric geològic com pel temps històric humà."

Transportada aquesta reflexió a l'àmbit urbà, no hi ha dubte que Ljubljana és una ciutat de dimensions humanes. Del parc del Tívoli al castell (Ljubljanski Grad), de l'estació de ferrocarril a la plaça de Levstik (Levstikov Trg), el visitant pot recórrer la capital eslovena a peu en unes desenes de minuts. Tot està a l'abast, darrera de cada cantonada hom topa amb un dels edificis històrics del centre. Una cartografia, doncs, a l'abast de l'ull dels seus ciutadans. Una ciutat que no asserveix, un poble gran que conserva les relacions veïnals exemplificades en el tradicional mercat de la fruita i la verdura al costat de la catedral. La sensació, passejant a la vora del riu Ljubljanica, de que el temps no dóna aquí empentes com a les capitals més occidentals.