El món esvaït de Roman Vishniac

W.G. Sebald, en el seu assaig sobre Joseph Roth (Un «kaddisch» para Austria), exposa una correspondència que desperta la meva curiositat:

"Las imágenes literarias del este europeo que Roth nos ha transmitido corresponden a las fotografías que hizo Roman Vishniac inmediatamente antes del llamado estallido de la guerra en las comunidades judías de Eslovaquia y Polonia. Todas muestran signos del final y, en su conmovedora belleza, ofrecen quizá la representación más exacta de la indiferencia moral de los que entonces se disponían ya a su aniquilación."

Roman Vishniac, fins avui desconegut per a mi.

Roman Vishniac va néixer a Pavlosk, prop de Sant Petersburg, l'agost de 1897. Home de múltiples talents, es llicencià en biologia, medicina, filosofia i història de l'art, doctorant-se amb una tesi sobre art oriental. Va ser un pioner en la fotomicroscopia en color d'organismes vius en moviment. Va aconseguir remarcables treballs, va inventar noves tècniques i fins i tot va obtenir alguns premis. El seu treball científic en el camp de la microbiologia marina, la fisiologia dels ciliats i el sistema circulatori de les plantes unicel·lulars el van dur a exercir de professor en diverses universitats. Va morir el 22 de gener de 1990 a New York.

Però la faceta més coneguda de Vishniac –i a la que es refereix Sebald en el seu escrit– és la de reporter gràfic, especialment pel treball que va realitzar a la dècada dels 30. De l'any 1936 fins el 1940 va viatjar per Polònia, Hongria, Eslovàquia, Romania, Letònia, Lituània i els Càrpats rutens per fotografiar la vida dels jueus centreeuropeus. Utilitzant una càmera Leica oculta, disparant a través d'un engrandit trau del seu abric, i exposant-se a seriosos riscos (els jueus no tenien permís per portar càmeres ni fer fotografies), va retratar la vida als guettos i shtetls en els mesos anteriors a l'Holocaust.

La gent que apareix a les seves fotografies van morir gairebé com els veiem: en la inconsciència de la infantesa, en la perplexitat de la vellesa. Tots hi són retratats: nens escoltant les lliçons del mestre, homes traginant mercaderies, joves davant la Torah, venedors ambulants, transeünts despreocupats, pietosos creients pregant, vells pidolant, rabins acompanyats de llibres... Un món avui extingit, esvaït.

En aquells anys Vishniac va ser empresonat onze cops. Quan l'exercit alemany va ocupar París, va ser detingut pel règim col·laboracionista de Vichy i conduït a un camp de deportació de Clichy. El seu passaport letó (el règim democràtic de Riga li va concedir la ciutadania als anys 20, quan escapava del creixent antisemitisme a Rússia) i els seus contactes diplomàtics van aconseguir alliberar-lo en tres mesos. A finals de 1940 va escapar a Portugal i després als Estats Units.

Va fer més de 16,000 fotografies, de les quals només han sobreviscut 2,000. Va passar de contraban d'Europa a Amèrica alguns d'aquells negatius, cosits al folre del seu abric. La resta van ser confiscats, i probablement destruïts. Aquest document històric va ser publicat el 1947 als Estats Units sota el títol A Vanished World, malauradament descatalogat. La seva filla, Mara Kohn, va editar el 1999 Children of the Vanished World, una selecció centrada en fotografies de nens.

És impossible mirar aquestes imatges i no estremir-se en pensar que tota aquesta gent va ser assassinada poc després de que fossin preses. En les seves pròpies paraules, Vishniac va aconseguir «to preserve –in pictures, at least– a world that might soon cease to exist».

Càrpats, Rutènia 1938

Trnava, Txecoslovàquia 1937

Varsòvia 1938