Música per al sanatori sota la clepsidra

És fantàstic trobar-se amb artistes que prenen el treball de creadors d'una altra disciplina com a inspiració per al seu, i més encara si ambdós –influent i influït– conreen camps en els que un està interessat. Això és el que m'ha succeït en descobrir el disc Sanatorium under the sign of the hourglass, de la Cracow Klezmer Band.

El títol del CD fa referència a una de les obres de Bruno Schulz (1892-1942), un dels escriptors polonesos més importants del segle XX. Schulz no és un autor gens prolix, i la seva obra completa va poder ser compilada per Siruela en un petit volum de poc més de tres-centes pàgines, que vaig llegir fa uns anys. També existeix una traducció al català dels seus dos treballs en prosa, i Maldoror ha iniciat la publicació d'obra diversa, com els assaigs crítics i les il·lustracions.

Schulz és un autor interessantíssim, d'escriptura barroca i creador d'un univers oníric tan ric i complex com el de Franz Kafka, amb qui sovint se'l compara. La figura del pare, els maniquins i el mite del fracàs eròtic (amb referències al sadomasoquisme), constitueixen algunes de les pedres angulars del seu món literari. El seu periple vital i la seva faceta com a dibuixant mereixen també una atenció especial, però escapen al motiu d'aquest post. Pendent queda. Malgrat els esforços de recuperació i difusió de la seva obra empresos pel seu biògraf Jerzy Ficowski, la veritat és que Schulz continua essent un desconegut pel gran públic i no ha assolit el reconeixement que en justícia li pertocaria.

Per la seva banda, el CD de la Cracow Klezmer Band va ser editat el 2005 per Tzadik, el segell discogràfic que dirigeix John Zorn i que s'ha destacat per oferir, a la col·lecció Radical Jewish Culture, una original proposta de jazz i música d'avantguarda amb arrels jueves. Klezmer –mot que prové de l'hebreu k'li zemer i que significa literalment «instrument musical»– és la paraula que dessigna genèricament la música jueva moderna. La banda està formada per Jarowlaw Bester (acordió), Jaroslaw Tyrala (violí), Oleg Dyyak (acordió, clarinet, percussió) i Wojciech Front (contrabaix).

La música, bellíssima i de modes inequívocament jueus, conté moments inquietants i ombrívols com la pròpia obra literària en la que s'inspira. Totes les peces estan composades per John Zorn, que tanmateix no toca en el disc. L'única col·laboració és la de Grazyna Auguscik, que presta la seva veu en dos temes per reforçar el suggeridor to general del disc.

La influència de Bruno Schulz en camps aliens a la literatura no acaba en la música; també el cinema ha volgut acostar-se a les seves obsessions: primer, el 1973, amb un film de Wojciech Has sobre la mateixa obra, Sanatorium pod Klepsydra; i després, el 1986, amb un desassossegador curtmetratge d'animació dels germans Quay sobre Street of Crocodiles.