Esquetxos de Viena (III)

Klimt i Schiele, Schiele i Klimt. Visita a la col·lecció del Leopold Museum. L'erotisme elegant i estàtic contra la nuesa crua i angoixant. La dona majestuosa, font de vida, contra els cossos ossuts i contorsionats. Els vestits daurats, de treballades cenefes que es confonen amb el paisatge, contra els pedaços de roba trencats i esparracats sobre un fons incolor. Dues generacions, dues revolucions en l'art vienès i europeu. La realitat dóna la raó a Schiele, és clar: la vida és molt més bruta de com la pinta Klimt.

* * *

Viena com a ciutat Potemkin. On són els vienesos? Ring endins la ciutat és un fortí per als turistes, que no veuran mai com és la vida diària, real, dels habitants de la ciutat. Viena serà una successió d'edificis històrics, a cada carreró trobarà una placa («una ciutat es presenta», eine Stadt stellt sich vor) informant-lo de la importància d'aquella construcció, però ni rastre de l'activitat normal en una gran capital europea. Només quan el visitant pren un tramvia i s'allunya del centre –cap a l'oest o cap al sud, en direcció al cementiri central– troba una altra Viena: la dels blocs de pisos grisos i monòtons, la dels comerços petits de barri, la de la immigració de biografia antagònica a la dels fastuosos Habsburg.

Viena, 18 d'agost de 2006