R.V. Post-scriptum

Fa uns dies parlava de Roman Vishniac. Tinc a les meves mans Children of a Vanished World, la selecció de fotografies de nens que la Universitat de California va publicar en una treballada edició a cura de Mara Vishniac Kohn, la filla de Roman.

Les fotografies són commovedores. L'expressió dels infants, malgrat les penúries de la vida diària en els shtetls centreeuropeus, reflecteix la innocència de qui ignora el seu tràgic destí. La introducció de Mara ens ensenya més coses sobre les dificultats que tingué el seu pare per a dur a terme la seva tasca. Cada instantània ve acompanyada d'una cançó infantil jueva escrita en yiddish (usant tant l'alfabet hebreu com el llatí) i traduïda a l'anglès. Al final del llibre s'inclouen les partitures de les cançons i un petit glossari yiddish, així com instruccions per a la correcta pronúncia dels textos per als lectors anglòfons.

No em resisteixo a aprofitar aquest post-scriptum per escriure sobre la llengua yiddish, que em té captivat des que la vaig veure escrita per primer cop.

El yiddish era l'idioma parlat per les comunitats jueves del centre d'Europa, els asquenasites (ashkenazis). La major part de la seva sintaxi i lèxic prové de l'alemany, tot i que també té importants préstecs de llengües eslaves, de l'arameu i de l'hebreu, del que pren l'alfabet per a l'escriptura.

La llengua yiddish es va originar a l'Europa Central amb les grans migracions jueves de l'Edat Mitjana i evolucionà en paral·lel a les altres llengües del seu entorn. Els jueus europeus orientals van desenvolupar un yiddish més allunyat de l'alt alemany que els jueus residents en terres germàniques, degut a la influència bàltica. Així, es poden distingir dos dialectes principals: el yiddish occidental i l'oriental. Avui dia, després de l'Holocaust, ja només parlen yiddish entre 1 i 3 milions de persones, i roman únicament com una llengua folklòrica, limitada a colònies d'immigrants jueus a l'Argentina, els Estats Units i altres països. Alguns jueus ultraortodoxos també l'empren en les seves comunicacions habituals, per considerar que l'hebreu és una llengua excessivament noble per a les tasques quotidianes.

El yiddish modern va tenir una renaixença el segle XIX, amb una reeixida presència en la literatura, el teatre i la premsa, convertint-se en la llengua vehicular en l'educació dels jueus asquenasites. Amb Varsòvia i Vilna com centres intel·lectuals, esdevingué una llengua normativa a partir dels dialectes yiddish polonès i lituà. La seva literatura moderna compta amb autors com Shalom Aleichem, Mendele Mokher Sefarim, Isaac Leib Peretz, Sholem Asch, Hayyim Nahman Bialik, Israel Joshua Singer i el seu germà Isaac Bashevis Singer, premi Nobel de literatura el 1978. Fa poc vaig comprar un recull de relats d'aquest escriptor (Collected Stories. A Friend of Kafka to Passions), que tinc pendent de llegir.

Resulta molt curiós veure la llengua yiddish escrita en caràcters llatins, per la seva enorme semblança amb l'alemany, només trastocada per una grafia hebraïtzada. A tall d'exemple, prenent un vers d'una de les cançons del llibre, la frase «Cada dimecres la meva mare cuina» és en yiddish «Ale mitvokh kokht mayn mame», fonèticament gairebé idèntica a l'equivalent alemany «Alle Mittwoch kocht meine Mama».