Cross Currents

Cross Currents. A Yearbook of Central European Culture és un anuari que es va publicar des de 1982 fins 1993. Els primers nou volums van córrer a càrrec del Departament de Llengües Eslaves de la Universitat de Michigan i els tres següents a càrrec de la Yale University Press.

Ladislav Matejka, l'editor, manté en una web el contingut íntegre de tots els números publicats, després d'una ingent tasca de digitalització i l'elaboració d'un complet índex i d'un acurat sistema de cerca. Malgrat el manifestament millorable emmagatzament dels continguts (arxius PDF que no es corresponen exactament amb els articles o que no s'obren), el lector interessat en pot extreure materials molt valuosos per a l'estudi.

La introducció a l'edició online de Cross Currents ens il·lustra sobre la història d'aquesta singular publicació. Qualificat de «the leading English-language forum for Central European literature and criticism» pel The Times Literary Supplement, durant els 12 anys d'existència va tenir com a principal objectiu, en paraules de Matejka, «defensar la identitat espiritual de les cultures nacionals de l'Europa central, en perill degut a l'ocupació soviètica».

El seu corpus està format per entrevistes, anàlisis i crítiques de i sobre els intel·lectuals més destacats d'aquells països. L'elenc de col·laboradors és inigualable: Czeslaw Milosz, Joseph Brodsky, Jaroslav Seifert, Wisława Szymborska (tots ells premis Nobel), Milan Kundera, Václav Havel, Josef Škvorecký, György Konrád, Bohumil Hrabal, Danilo Kiš, Ivan Klíma, Péter Estérhazy, Adam Michnik i molts, molts altres.

L'anuari va treure a la llum a Occident textos fins aquell moment limitats a l'autoedició clandestina (samizdat) rera el Teló d'Acer. Per exemple, algunes de les cartes escrites per Václav Havel a la seva muller Olga des de la presó van ser publicades mentre ell seguia privat de llibertat.

Cross Currents va permetre, a més, la possiblitat d'un diàleg –ni que fós interposat– entre els exiliats i els que romangueren als seus països d'origen. Va canalitzar apassionats debats sobre la naturalesa de la identitat centreeuropea i també, en uns moments en els que s'albirava la futura transició, sobre la direcció política, social i econòmica que havia de prendre la regió, amb alguns recels sobre el model capitalista i voluntaristes cerques de «terceres vies».

La pròpia evolució política dels antics països satèl·lit de l'URSS va fer innecessària la continuació d'una publicació com Cross Currents, que ha restat com un rellevant document històric.