Mitteleuropa. La ciutat i l'escriptura. II. Fehértemplom i Kuśniewicz (2)

Fehértemplom i el Banat

Fehértemplom tampoc és un indret escollit a l’atzar. Representa per a Kuśniewicz l’ingredient multinacional que, d’acord amb Magris (El mito habsbúrgico en la literatura austriaca moderna), és imprescindible en la literatura del mite habsbúrgic. Fehértemplom («Església Blanca») és el nom hongarès d’una població que també té denominacions en les altres llengües de l’Imperi: Bela Crkva en serbo-croata, Weiβkirchen en alemany i Biserică Alba en romanès. Pertanyia a la regió del Banat, avui transnacional, que tenia per capital Temesvár (Timisoara). El Banat rebia aquest nom perquè estava regit per governadors («bans»). La regió del Banat limitava a l’est amb Transilvània i Walachia, a l’oest pel riu Tisza, al nord pel riu Muresul i al sud pel Danubi. Fehértemplom estava ubicada al sud-est de la regió, molt a prop de la frontera amb l’antic regne de Sèrbia i a tocar del riu Néra, un petit afluent del Danubi.

La història ens diu que Fehértemplom fou fundada el 1717 per uns assentaments alemanys, i romangué deshabitada fins el 1739. El 1750 fou refundada per colons serbis i romanesos, i del 1764 al 1873 es considerà Ciutat Desmilitaritzada, part de les fronteres militars de l’imperi. El 1876 va esdevenir una ciutat més del comtat de Temes del Regne d’Hongria. Atenent-nos a les dades estadístiques d’István Molnár, l’any 1910 –molt a prop en el temps al moment que transcorre la novel·la–, Fehértemplom tenia 11,500 habitants, dels quals un 53% eren alemanys, un 17% serbis, un 15% romanesos i un 10% hongaresos. La comunitat que formava el poble també era plural quant a les creences religioses: hi havia un 60% de catòlics, un 33% d’ortodoxs, i prop d’un 2% tant de jueus com de luterans. Un mosaic de pobles.

Les vicissituds de la població no acaben amb la Primera Guerra Mundial, sinó que en el mig segle següent s’accentuen: el 1919 la ciutat estigué sota ocupació francesa i del 1920 (Tractat de Trianon) fins el 1941 la ciutat pertangué a Iugoslàvia. Durant la Segona Guerra Mundial, del 1941 al 1944, l’àrea fou ocupada i anexionada a l’Alemanya nazi. El tractat de París la reubicà a Iugoslàvia el 1947. Actualment forma part de la república de Sèrbia i Montenegro, i la regió del Banat ha estat engolida i ha esdevingut una de les tres parts que componen la regió autònoma de la Voivodina, juntament amb Sirmia i Backa.

Precisament Fehértemplom (citada com a Bela Crkva) és un dels destins de Claudio Magris en el seu llibre El Danubi. Acompanyat per l’àvia Anka, desplega la seva erudició per il·lustrar-nos sobre la història de la regió i mostrar-nos com, malgrat la històrica convivència, encara segueixen vigents els ancestrals recels entre ètnies. La trista prova és que, 13 anys després de la publicació del llibre de Magris, Bela Crkva es convertí en un escenari tràgic de la guerra de Kosovo.