Ádám Bodor

Ádám Bodor és un escriptor fascinador. Nascut el 1936 a Cluj-Napoca (Romania), pertany a la minoria hongaresa de Transilvània, separada del seu país pel tractat de Trianon després de la Primera Guerra Mundial. L'editorial El Acantilado ha traduït en els darrers anys dues de les seves novel·les: El distrito de Sinistra i La visita del arzobispo, ambdues magnífiques.

La prosa de Bodor descriu una fantasmagòrica realitat que es va diluint a mesura que les situacions es van tornant més i més absurdes i els personatges van adquirint trets més i més irreals… Amb aquests excessos pretén mostrar una dramàtica situació viscuda en primera persona per Bodor i els seus compatriotes: l'aberració moral d'un règim totalitari com el comunista a Romania, que a més no va gaudir ni tan sols d’una mínima prosperitat econòmica que fes almenys més suportable la supressió de les llibertats i la coerció.

El seu treball es podria qualificar de «realisme màgic», però incardinat en unes coordenades polítiques i socials molt diferents a les d'aquelles novel·les per a les que s'encunyà el mot. Ens mostra un ambient angoixant en el que es combina el braç totalitari de l'Estat –la tirania comunista de Ceaucescu, metamorfosada mitjançant diverses al·legories–, que subjuga i controla les voluntats dels seus habitants fins a extrems que inclouen la pròpia identitat, l'elecció del treball i les relacions sexuals, amb una situació de deixadesa i d'extrema misèria, econòmica i moral, del tot deshumanitzant.

A Sinistra, per exemple, ubicada en aquella Mitteleuropa que té arrels tant a Occident com a Orient, no sembla haver arribat la civilització, o sembla haver desaparegut –anihilada per alguna catàstrofe– fa molt temps. Els seus habitants són no-homes, éssers repulsius que han perdut o han renunciat a la més elemental de les dignitats humanes. Han esdevingut caricatures de sí mateixos, bèsties sense voluntat, mecanitzades. Només Bodor, el protagonista, que accepta la seva situació des d'una ambigua distància crítica i només com a via necessària per assolir el seu objectiu, sembla mantenir la certesa de la importància de poder continuar essent anomenat persona. En paraules d'un crític, aquest territori «no és simplement una fictícia colònia penitenciària, sinó un absurd Gulag postmodern».

Com assenyala molt encertadament Györgyey Clara en una ressenya d’una compilació de contes d'autors hongaresos en els que hi figuren tres de Bodor, el verdader personatge principal d’El distrito de Sinistra és la naturalesa. Cada petita història s'insereix en un marc natural que Ádám Bodor s'encarrega de descriure'ns fidelment, tant les característiques del paisatge dels Càrpats romanesos (fronterers amb Hongria) com el seu poder sobre tot ésser vivent. No és accidental que la major part de les seves històries transcorrin en indrets no identificats però fronterers, ja que com el mateix escriptor declarava en una entrevista:

«La frontera i el seu entorn immediatament proper són sempre més excitants que l'interior d’un país. La zona fronterera és un lloc estrany, màgic, un centre misteriós de risc i aventura, on el mateix paisatge, i qualsevol moviment en ell, són plens de tensió.»

La pròpia Transilvània natal de Bodor fou una regió de frontera, on coexistien tres cultures dominants: l'hongaresa, la romanesa i l'alemanya. Aquests indrets –que tant apassionen a intel·lectuals com Claudio Magris– sovint separen familiars i amics, i divideixen regions històricament unides, però també són llocs on es superposen cultures i mentalitats.