Mitteleuropa. La ciutat i l'escriptura. I. Czernowitz i Von Rezzori (2)

Czernowitz i la Bukovina

Czernowitz, anomenada Txernopol a la novel·la, no és escollida com a escenari únicament per ser la població natal de de Gregor Von Rezzori, sinó també per tot el que representa en la mitologia habsbúrgica com a mosaic de pobles i cultures, així com de víctima dels nacionalismes sorgits després de la desaparició de l'Imperi.

La Bukovina era una província sudoriental de l’Imperi, annexionada en la Convenció de Constantinopla de 1775. Aquest territori servia de cordó entre els rius Dniester i Moldava, i de pont que connectava Àustria amb els territoris de la Galitzia i Transilvània. La població de la Bukovina augmentà ràpidament després de l’annexió, rebent una forta migració de rutenis (és a dir, ucranians), polonesos, jueus, romanesos, Raskolniki ortodoxos russos que fugien de la persecució al seu país, i alemanys de tres procedències diferents: suabis dels estats germànics del sudoest (el Palatinat, Württenberg i la Renània), bohemis (dels Sudets) i saxons, atrets per la política de tolerància religiosa i la relaxació de les obligacions feudals. Cap al final de l’era habsbúrgica, Czernowitz, la capital, havia emergit com una petita Viena.

El col·lapse de l’Imperi Austro-Hongarès obrí un capítol de reivindicacions, amb els ucraïnesos reclamant els districtes del nord i els romanesos tot el territori. Els aliats guanyadors de la guerra fallaren en favor dels últims, i el Tractat de Saint Germain (1919) deixà la regió en mans de Romania. Malgrat la signatura del Tractat per a la Protecció de les Minories (1919), l’estat va fer poca cosa per salvaguardar els drets dels ciutadans no-romanesos, que constituïen el 28% de la població. L’inici de la Segona Guerra Mundial va comportar l’ocupació per part de la Unió Soviètica del nord de la Bukovina, fet que no va deixar a Romania cap més opció que entrar a formar part de les potències de l’Eix, signant el 1940 l’adhesió al Pacte Tripartit (Alemanya, Itàlia i Japó). Aquesta ocupació i la pèrdua de Czernowitz (anomenada Cernauti, el seu nom en romanès) va provocar l’èxode de milers d’alemanys cap al Reich. Fins aquell moment la Bukovina i Czernowitz havien estat un important pol de la cultura germànica, terra molt fecunda per als escriptors: a més de Rezzori, provenen d’allà Paul Celan, Alfred Margul-Sperber, Moses Rosenkranz, David Goldfield, Isaac Schreyer, Alfred Kittner, Rose Ausländer, Immanuel Weissglas i Alfred Gong (Amy Colin, A Tragic Love for German. Holocaust Poetry from the Bukovina, a Cross Currents 10, 1991, pp. 73-84). Amb l’atac alemany a l’Unió Soviètica el 1941 el nord de Bukovina va tornar a ser temporalment romanès, fins el final de la guerra, on fou legitimada la potestat soviètica en un tractat el setembre de 1944. Les fronteres de 1940 foren restablertes, i el nord de la Bukovina fou incorporada a la República Socialista Soviètica d’Ucraïna mentre que el sud es mantingué sota l’administració de Romania. Actualment, després de la descomposició de l’Unió Soviètica el 1989, aquesta part de la regió i la seva capital, ara anomenada Chernovtsi, formen part de l’estat d’Ucraïna.