Imatgeria. Apunts

Al segon volum de la seva autobiografia (La antorcha al oído), Elias Canetti explica l'impacte que li causà la contemplació, al museu d'Unterlinden de Colmar, d'El retaule d'Isenheim (1510-1515), l'obra mestra de Matthias Grünewald. Canetti va penjar reproduccions d'aquest i altres quadres a la seva cambra de la Hohenberggaβe de Viena, que li serviren d'inspiració per a escriure la seva única novel·la, Auto de fe.

El retaule de Grünewald és certament esglaiador. La composició central, el Crist crucificat, cobert de ferides i agònic, constitueix una imatge magistralment expressada del patiment i la mort.

La imatgeria cristiana cultiva els motius del calvari i la crucifixió com cims per a l'expressió del patiment i del dolor físic. La Passió és un record del sofriment de Jesús en els moments previs a la crucifixió (la pregària a l'hort de Getsemaní, els judicis davant Pilat i Caifàs, l'assotament, la corona d'espines, el trasllat de la creu), en la pròpia crucifixió i també de la resurrecció. Les representacions pictòriques i escultòriques han oscil·lat entre els crists sagnants i cruents —tradicionals del catolicisme més conservador, que busquen tant la compassió com el sentiment de culpa del creient— i les centrades en la resurrecció.

Al Museu Diocesà de Sant Ulrich, a Regensburg, trobem una altra mostra d'aquesta iconografia. El Geiβelheiland aus Aham («l'assot del Salvador d'Aham», podríem traduir) és una escultura en terracota d'autor anònim, datada el 1760 a la Baixa Bavària, que forma part del llegat que el rector Sebastian Paintner (1866-1946) donà al museu. Cap informació, més enllà de l'escarida fitxa tècnica, pot trobar-se d'aquesta escultura. Ni tan sols forma part de la selecció d'obres que figuren al catàleg del museu.

De qualitat artística incomparablement inferior a l'obra de Grünewald, no deixa per això d'impressionar vivament. La imatge correspon als moments posteriors a la flagel·lació infligida pels soldats romans. Aquest episodi, que als Evangelis només ocupa una línia (Mt 27, 26; Mc 15, 15), ha estimulat multitud de representacions, tot i que en la temàtica de la Passió predominen les escenes de la crucifixió. La representació de les senyals de les terribles tortures contrasta amb el port, erecte, afirmat amb seguretat sobre el pedestal. Les mans creuades sobre el maluc deixen al descobert el costat dret, llagat i espellat, igual que l'espatlla i el braç esquerres. La inclinació del cap, amb la mirada extraviada, perduda en el buit, transmet la desesperança de qui se sap condemnat.