Mitteleuropa. La ciutat i l'escriptura
La relació entre alguns notables escriptors i llurs ciutats és un tema profusament analitzat, que fins i tot va motivar fa uns anys una sèrie d'exposicions del Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. «Qualsevol paisatge és un estat de l'ànima», va deixar escrit el filòsof suís Henri F. Amiel en el seu Journal intime. Les urbs modelen les obres dels escriptors, però a la vegada són aquestes mateixes obres les que ens ensenyen a mirar les ciutats d'una forma diferent, les que les recreen: «porque el escritor se hace a sí mismo en la ciudad, pero al mismo tiempo la ciudad perfila sus formas cincelada por el escritor», en paraules de Josep Ramoneda en el pròleg a la primera d'aquelles exposicions. Tal i com ens va ensenyar Calvino, hi ha tantes ciutats diferents en una mateixa ciutat com persones que les escruten.
En pensar en escriptors indissolublement lligats a les seves ciutats ens vénen a la memòria immediatament Joyce i Dublín, Kafka i Praga, Pessoa i Lisboa, Borges i Buenos Aires, Dos Passos (i tants altres) i New York... Anant més enllà també trobem autors que han construït un sofisticat escenari fictici –però amb les arrels ben endinsades en la realitat– per a les seves novel·les: el Macondo de García Márquez, el comtat de Yoknapatawpha en Faulkner, Comala en Rulfo, Santa María en Onetti...
Els propers posts estaran basats en aquest motiu i parlaran d'altres binomis no tan coneguts. Ho faré amb dues novel·les (dos autors, dues ciutats) de l'Europa Central, amb molts punts en comú entre elles. Ambdues novel·les tracten, des del pas del temps, de la desaparició d'aquell «món de l'ahir» del que ens parlava Stefan Zweig: la monarquia austro-hongaresa i tots els valors que representava. En ambdues s'hi poden trobar molts dels elements definitoris del mite habsbúrgic, i en ambdues la ciutat en la que s'ambienten té una significació especial: Czernowitz a la novel·la Un armiño en Chernopol, de Gregor Von Rezzori, i Fehértemplom a El Rey de las Dos Sicilias, d'Andrzej Kuśniewicz.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada