Rothko Chapel (I)

A la Rothko Chapel hi té trobada l'obra de dos artistes als que admiro: el pintor Mark Rothko i el compositor Morton Feldman.

El 17 d'abril de 1964 Mark Rothko va rebre una visita de Dominique de Menil al seu estudi de New York. John i Dominique de Menil eren reputats mecenes artístics, amb una preferència declarada per l'art d'avantguarda. La senyora de Menil va proposar a Rothko crear una sèrie de pintures per a l'interior d'una capella que es construiria a la Universitat de St. Thomas, una institució catòlica de Houston de la que eren patrons. L'arquitecte seria Philip Johnson, però Rothko participaria també en el disseny, de manera que pintura i arquitectura s'integressin perfectament.

El projecte també s'inscrivia en un intent d'unir art modern i religió. El segle XX ja havia estat testimoni d'altres esforços en aquest sentit, com els vitralls de Fernand Léger a l'església del Sagrat Cor d'Audincourt, la Capella del Rosari d'Henri Matisse a Vence o l'església que Le Corbusier va projectar a Ronchamp. En aquest sentit, la Rothko Chapel fou pensada com un entorn per al recolliment i la meditació en silenci per als creients de qualsevol fe.

Per a Rothko l'encàrrec va suposar la possibilitat de fer realitat les seves aspiracions d'ubicar la seva obra en un espai que reflectís fidelment els principis estètics i les connotacions morals de la seva pintura. Per al pintor, com per a altres artistes afins, l'art havia d'apel·lar i implicar directament l'espectador. L'espai és un dels elements essencials en la pintura de Rothko, de manera que les grans dimensions dels seus quadres pretenen emular un entorn, situar l'espectador dins el quadre. La relació que s'estableix en l'espai d'interacció entre l'espectador i l'obra d'art és tan important com la relació formal entre els elements dins l'obra. Rothko valorava especialment les condicions psicològiques per a la contemplació de les seves composicions, i l'ascètica solemnitat de la Rothko Chapel eren ideals en aquest aspecte.

Rohtko va dedicar tres anys a les pintures de la capella, destinant una cura especial a l'elecció dels colors i les proporcions de les composicions. Va fer-se construir una rèplica a mida natural en el seu estudi, i a fi d' aconseguir la mateixa il·luminació que la capella, va penjar un paracaigudes sota el sostre de vidre. El pintor va destruir molts esbossos abans de donar-se per satisfet, i finalment va lliurar tres tríptics i nou panells. Els tríptics i cinc dels panells estan actualment a la capella, i els quatre restants formen part de la Fundació De Menil. Els quadres pengen seguint una simetria perfecta, tot cercant l'efecte que produí en Rothko la contemplació de la basílica de Santa Maria Assunta a Torcello en un dels seus viatges a Itàlia.

Tríptic central de Mark Rothko per a la Rothko Chapel (1966)

La planta de la capella és octogonal, pren com a model les primeres esglésies cristianes o les actuals ortodoxes i produeix l'efecte d'un espai quasi circular. Des del centre de la sala un espectador es troba a igual distància dels vuit costats, en cadascun dels quals hi penja un mural. La llum de la cambra és natural, prové del sostre de vidre i és atenuada per un tendal.

Plànol de l'interior de la capella

La construcció de la Rothko Chapel es completà amb l'escultura The Broken Obelisk de Barnett Newman, dedicada a Martin Luther King i ubicada a l'exterior del recinte.