dissabte, de juliol 29, 2006

Pensar Europa

«La meva pàtria, el món» és una ingenuïtat voluntarista que passa per alt les dificultats insalvables a l'hora de conciliar cosmovisions avui per avui radicalment antagòniques. Pel contrari, «La meva pàtria, Occident» és quelcom més ajustat a una comunitat de valors compartits real(ista). Sota el meu punt de vista, reduir més l'escala és caure en l'exacerbació de l'exigu matís diferencial enfront del robust tronc comú. Europa com a bressol d'Occident és, doncs, un interessant tema d'estudi per a comprendre millor qui som («La meva pàtria, els meus valors»).

El meu primer contacte amb la reflexió europea va venir de l'obra Europa después de Sarajevo, de Norbert Bilbeny, ara fa deu anys. En ell l'autor insistia en una idea que sempre he compartit i que malauradament està quedant relegada: la del reforçament de l'asèptic concepte de ciutadania enfront d'altres difuses i perilloses consideracions identitàries.

A partir d'aquesta obra vaig llegir alguns llibres més sobre el tema: Una idea de Europa, de Romano Prodi; Pensar Europa, del sociòleg francès Edgar Morin; La idea d'Europa, de George Steiner, que he citat algun cop en aquest epistolari; i ara acabo de finalitzar Una aventura anomenada Europa, de Zygmunt Bauman (força fluix, per cert).

Evidentment, les contribucions no s'esgoten aquí. Hi ha molts altres intel·lectuals que han reflexionat sobre el vell continent, com Czeslaw Milosz, Predrag Matvejević, Andrzej Stasiuk i Yuri Andrujovich, Jorge Semprún... Si estenem l'àmbit als articles d'opinió a la premsa, la llista és innumerable.

En tots aquests assaigs es pretén donar resposta a preguntes que qualsevol persona inquieta s'haurà fet algun cop: existeix una identitat europea? quins són els trets que la defineixen? qui la posseeix, tal identitat europea? (o en altres paraules: on acaba Europa?) compartim els europeus uns valors comuns? poden aquests valors comuns ser la base per a una ciutadania europea que pugui ser assumida per tothom? una comunió de principis ha de plasmar-se necessàriament en institucions polítiques comunes? si és així, quina és l'orientació que hauria de prendre la construcció política europea?

Pensar Europa. Preguntes que val la pena intentar respondre.

1 comentari:

jacme ha dit...

George Steiner es vertadierament un ligam per saber quina es l'identitat europèa : http://jacmetolosa.spaces.live.com/Blog/cns!49914F5702C5C72E!776.entry
@ lèu, a reveire ! Jacme