Una fotografia de HGEsch

Des de la setmana passada penja de la paret del menjador de casa una fotografia de grans dimensions de Hans Georg Esch, un fotògraf alemany de 45 anys especialitzat en fotografia d'arquitectura i industrial. A banda del seu treball professional, Esch ha viatjat per tot el món buscant megalòpolis en ràpid creixement per a retratar-les. Una bona mostra del seu treball es pot veure a la seva web i al llibre City and Structure que ha publicat recentment l'editorial alemanya Hatje Cantz.

La fotografia en qüestió ens va captivar quan la vam veure per primer cop en una galeria d'art de Berlín l'any passat. Forma part de la seva sèrie Hong Kong (febrer de 2002) i mostra la façana d'un gratacels d'un complex residencial de classe mitjana-baixa en què s'hi pot entreveure activitat humana a través dels seus vidres. L'obra em sembla deutora del concepte de fotografia urbana d'Andreas Gursky que es pot palesar en obres com May Day V (2006), Hong Kong, Shanghai Bank (1994), Paris, Montparnasse (1993), Avenue of the Americas (2001) o Copan (2002). Ignoro si existeix alguna influència ni en quina direcció, però el treball d'Esch remet immediatament al d'un altre fotògraf alemany, Michael Wolf, concretament als seus projectes Architecture of Density (2005), també realitzat a Hong Kong i que Thames & Hudson ha recollit en un llibre, i Transparent City (2007), dut a terme a New York i Chicago i també editat en un volum.

Totes aquestes fotografies representen el desencantat contrapunt al romanticisme amb què els fotògrafs del segle passat van donar la benvinguda a l'exuberància dels gratacels de les metròpolis nord-americanes. La força de la composició d'Esch descansa en la seva simetria, afaiçonada mitjançant la repetició de cel·les idèntiques formades per les dues finestres i el minúscul balcó de l'habitacle. L'absència de límits impedeix fer-se una idea de les dimensions reals de l'edifici i intensifica l'angoixant sensació d'infinitud. El que s'assenyala de l'obra de Wolf també és vàlid aquí: les traces de vida humana —el modest mobiliari dels inquilins— constitueixen les úniques irregularitats en aquest dens rusc urbà dissenyat ordenadament i impersonal; i l'observador, talment un voyeur, s'apressa a buscar, amb més desassossec que curiositat, espurnes de vida en aquest espai privat, que esdevé públic als seus ulls. Escrutar-la és confrontar la grandiositat aclaparadora de la societat global amb la petitesa de l'ésser humà, que aquí ressembla un insecte en el seu hàbitat observat per un entomòleg.