Records dels confins de l'Imperi

Escollir un nou llibre després d'haver-ne acabat un és una decisió que es pot basar en diferents motivacions. Un pot voler canviar d'aires després d'una lectura treballosa, aprofundir en el mateix tema o bé donar resposta a una inquietud lligada a la més recent actualitat, per exemple. Després d'El bucle melancólico volia continuar aproximant-me al problema de la malenconia identitària des d'un vessant molt diferent, i vaig triar Mi Lvov (Mój Lwów, 1946), de Józef Wittlin. Wittlin (1896-1976) és un escriptor polonès famós per la seva obra La sal de la tierra (traduïda al castellà però malauradament descatalogada), així com per la seva traducció de L'Odissea homèrica al polonès. Nascut a Dymitrow, va passar tota la seva joventut a Lvov, ciutat que va deixar el 1922. La guerra l'obligà a exiliar-se als Estats Units el 1939, on passaria la resta de la seva vida, sense deixar mai de sentir-se lvovià.

Lvov, com moltes altres ciutats ubicades a l'extrem oriental de l'Imperi Habsbúrgic, té una turbulenta història fruit de les successives reclamacions de les minories ètniques que hi convivien. Fou polonesa des de 1340 fins 1772, any en que va passar a mans austríaques i esdevingué la capital de la província de Galitzia. Després de la Primera Guerra Mundial, amb la desaparició de la monarquia austro-hongaresa, tornà a pertànyer a Polònia. El 1939, a l'inici de la Segona Guerra Mundial, les tropes soviètiques s'apoderaren de la ciutat. Entre el 1941 i 1944 l'exèrcit alemany la conquerí i ocupà. El 1945 va ser cedida per Polònia a l'URSS i entrà a formar part de la República Socialista Soviètica d'Ucraïna. La població polonesa fou expulsada, refugiant-se la majoria a Breslàvia (Wrocław). Després de la desintegració de l'URSS ha continuat formant part de Ucraïna. El seu nom actual, en ucraïnès, és L'viv o Львів. També es coneix per L'vov o Львов en rus, Lemberg en alemany, Lwów en polonès i Lvov o Leópolis en espanyol. La ciutat té molts fills il·lustres, a més de Wittlin: els escriptors Leopold von Sacher-Masoch, Stanisław Lem i Julian Stryjkowski, els poetes Zbigniew Herbert i Adam Zagajewski (Acantilado acaba de publicar una obra seva que també parla de Lvov: Dos ciudades), l'economista Ludwig von Mises, el matemàtic Alfred Tarski, el filòsof Martin Buber, el psicòleg Wilhelm Reich, el polític Karl Radek i el caçador de nazis Simon Wiesenthal, entre d'altres.

Nostàlgia. El llibre de Wittlin està escrit des de l'enyorança de l'exiliat, des d'una idealització de la pàtria perduda que és recuperada en la memòria amb la silueta d'una mítica Arcàdia. L'obra té un regust similar a aquella literatura dels Kresy representada per Andrzej Kuśniewicz, però mentre que aquest era un szwarcgelber, un lleialista habsbúrgic, Wittlin se sent plenament polonès. El Lvov descrit és el d'un temps molt determinat: el del final de l'Imperi i el període d'entreguerres. L'escriptor té una memòria prodigiosa, malgrat els anys que han passat des de que va marxar, i traça una detalladíssima cartografia física i humana de la ciutat, no exempta de poesia. Els versos de Leonard Podhorski-Okolów que obren el llibre («Mi corazón entero recuerda todavía / dónde crecía la menta, cómo el pan sabía / dónde se hallaba el alma henchida de alegría. / Esa tierra es mi amada y su memoria es sagrada.») podrien formar part de l'assaig de Juaristi d'haver-se referit al País Basc en lloc de a Lvov, perquè contenen la sacralització melancòlica de la terra que constitueix el ferment de tot nacionalisme identitari.