Kuśniewicz i la literatura dels Kresy

Ja m'he ocupat en aquest epistolari de l'autor polonès Andrzej Kuśniewicz, en referència a la seva novel·la El rey de las Dos Sicilias. Ara he acabat La lección de lengua muerta (Lekcja martwego języka, 1977), l'única altra obra traduïda al castellà. El cineasta polonès Janusz Majewski va dirigir el 1980 una pel·lícula basada en ella.

És aquesta la seva altra «novel·la habsbúrgica», que comparteix molts elements amb El rey de las Dos Sicilias: el moment històric, a les acaballes de la Primera Guerra Mundial; la situació geogràfica, en els confins de l'Imperi; i la unió fatal dels destins del protagonista i de la pròpia Monarquia Austro-Hongaresa. Kuśniewicz és un escriptor de profuses descripcions, que mima les paraules i es recrea en la cerca de l'adjectiu escaient. Els seus personatges, membres d'una aristocràcia refinada i culta, tenen prou sensibilitat per copsar la bellesa que els envolta, i estremir-se quan intueixen la fi del món que sempre han conegut. L'exagerat detallisme –que abasta la geografia, la història, els costums, l'art, la zoologia, la botànica i mil camps més, configurant riquíssims antetext i paratext– no és gratuït: pretén donar-nos la imatge més fidel i completa d'allò que ja no serà mai més, un testimoni que pugui salvar de l'oblit el que fou aquella època (la passió col·leccionista del tinent Kiekeritz és molt significativa en aquest sentit). «El que s'ha perdut sempre apareix engrandit, adquireix dimensions de llegenda i mite». La nostàlgia, sempre dura.

L'escriptura de Kuśniewicz no només simbolitza l'enyorança per una Polònia incardinada en Europa i allunyada del paneslavisme rus, sinó també l'exaltació dels confins orientals del seu país, anomenats Kresy, i que des del Romanticisme esdevingueren un dels principals motius de la producció literària polonesa. Després de la Segona Guerra Mundial els Kresy van deixar d'existir, però uns quants autors, a més del propi Kuśniewicz, seguiren cultivant una obra que fa de la cerca de les arrels perdudes una mena patriotisme mitificador: Tadeusz Konwicki, Julian Stryjkowski, Leopold Buczkowski, Włodimierz Odojewski... Fins i tot La vall de l'Issa de Czesław Miłosz encaixa en aquesta categoria. La pèrdua dels Kresy, acordada entre l'Alemanya nazi i la Rússia d'Stalin al pacte Ribbentrop-Molotov i confirmada al Tractat de Ialta, va ser un episodi molt dolorós a la història del país, perquè transformava una Polònia multicultural i plural en un estat ètnicament homogeni, amb tot el que intel·lectualment implicava. Si a això afegim la grisor de la Polònia comunista sorgida de la guerra, resulta natural que els Kresy es percebessin com una Arcàdia perduda, primer per als escriptors de l'exili, i després –quan la censura es relaxà– per als de l'interior. Aquesta recreació, enaltida i idealitzada fins al mite, substituïa la realitat i compensava les mancances de la vida diària.

Per a un interessantíssim anàlisi de la història dels Kresy i el paper que hi juguen en l'obra de Kuśniewicz (i d'altres autors) val molt la pena llegir els capítols que hi dedica Bożena Anna Zaboklicka Zakwaska, la traductora del llibre, a la seva tesi doctoral La imatge dels confins orientals en la literatura polonesa. Visió històrica i funció en la narrativa creada a Polònia als anys 60-80 del segle XX (Universitat de Barcelona, 2003).