El tríptic negre de Rauschenberg

«Wo war Gott im Krieg?» es pregunta retòricament Frau Schmid, la guia del museu. On era Déu, durant la guerra? Som a l'exposició Black Paintings (I, II), a la Haus der Kunst de Munic, que exhibeix una selecció de monocroms negres de Robert Rauschenberg, Ad Reinhardt, Mark Rothko i Frank Stella; una sèrie de pintures que revolucionaren l'art modern entre 1945 i 1960. El motiu no és doncs una extravagància, sinó un tema rellevant que ha donat lloc fins i tot a una tesi doctoral, la de Stephanie Rosenthal, comissària de l'exposició i autora del llibre que l'acompanya.

El quadre de Rauschenberg que motiva el comentari, Untitled (matte black triptych) (1951), és un monumental tríptic (182,9 x 274,3 cm) completament negre, sense ni tan sols les textures fetes de paper de diari pintat que introduí en altres obres de la mateixa època. L'ús del corró ha eliminat de la superfície de la tela el rastre de qualssevol pinzellades que poguessin delatar la fal·libilitat humana del pintor. El monocromatisme perfecte. I tanmateix, un significat: el tríptic evoca de forma natural un retaule cristià, i el context de la crisi existencial de la segona postguerra dóna complet sentit a la pregunta. L'enganyosa senzillesa enclou la profunda espiritualitat de l'artista. Rauschenberg va crear aquestes obres entre 1951 i 1953 com una evolució de les seves White Paintings (1951), que a la seva vegada s'inspiraven en el treball de Malevich Suprematist Composition: White on White (1918).

La senyora Schmid continua parlant –cita Adorno i Celan, el 4'33'' de Cage... llocs comuns– però jo estic absort en la pintura.