Música lliure improvisada

A cada época su arte, al arte su libertad

Frontispici de l'edifici de la Secession (Viena)

La pròpia evolució de la música i les arts durant el segle XX va fer que els creadors cerquessin formes d'expressió cada cop més lliures. En el camp del jazz aquesta revolució, el Free Jazz o New Thing, vingué de la mà de músics com Ornette Coleman, John Coltrane, Albert Ayler, Cecil Taylor i Anthony Braxton, entre molts altres.

La música lliure improvisada (free improvised music o free improvisation) fou una evolució encara més radical d'aquelles propostes, en les que el jazz és un element molt important però no l'únic (la música progressiva i l'experimentació radical del grup Fluxus, per exemple, foren altres vies d'entrada). Un cop iniciat l'alliberament de les cotilles harmòniques, melòdiques i rítmiques, era qüestió de temps que algú no ho portés al paroxisme. Ja no hi ha normes ni estructura, la improvisació és col·lectiva i el diàleg entre els músics és constant i imprevisible.

La música lliure improvisada s'inicia a finals dels anys seixanta i té uns orígens innegablement europeus, però no pot localitzar-se en un país en concret. Gairebé simultàniament, i per persones que es coneixien entre sí, va sorgir a Gran Bretanya, Alemanya i Holanda un grup de músics que exploraren els límits de la sonoritat jazzística. Els fundadors d'aquest gènere foren Peter Brötzmann, Alexander von Schlippenbach, Peter Kowald i Manfred Schoof a Alemanya; Evan Parker, Derek Bailey, John Stevens i Trevor Watts a Anglaterra; Han Bennink, Misha Mengelberg i Willem Breuker a Holanda, per citar només els més rellevants. A més de petits combos, aparegueren formacions més nombroses: l'Spontaneous Music Ensemble (Anglaterra), la Globe Unity Orchestra (Alemanya), la ICP Orchestra (Holanda) i la Jazz Composer's Orchestra (USA). El moviment s'estengué ràpidament a Suïssa i als països escandinaus, i més tard arribaria a la resta del continent.

En veure que no tenien cabuda als segells tradicionals, els propis músics fundaren companyies discogràfiques per a difondre la seva música: FMP, BVHAAST, Intakt, Emanem, Leo, Incus, Maya, Atavistic... FMP, amb seu a Berlin, va enregistrar alguns dels primers discs, com el ferotge Machine Gun (1968), a càrrec d'una formació multinacional liderada per Peter Brötzmann. Un document històric del moviment.

El free-jazz nord-americà també va arribar, pel seu propi peu, a propostes similars. Músics provinents de l'avantguarda o fins i tot d'estils més tradicionals evolucionaren cap a formes estètiques més lliures: Cecil Taylor, Steve Lacy, Paul Bley, Anthony Braxton i la gent de l'AACM i la Knitting Factory... D'altres iniciaren les seves carreres en la improvisació lliure: William Parker, George Lewis, Marilyn Crispell, Susie Ibarra, etc. El màxim exponent de la música lliure a Espanya és el pianista Agustí Fernández, membre del Electro-Acoustic Ensemble d'Evan Parker i que ha col·laborat amb moltes grans figures: Peter Kowald, Derek Bailey, Mats Gustafsson, William Parker, Marilyn Crispell, John Butcher...

Malgrat ser un gènere molt minoritari, s'ha creat una xarxa de difusió que, a més dels segells discogràfics esmentats, inclou revistes online (Avant-Mag, One Final Note, Squid's Ear, Rubberneck, Signal to Noise) i festivals. En aquesta pàgina de la Universitat de Sheffield es pot trobar moltíssim material al respecte. A Barcelona es celebra anualment un certamen dedicat a la música lliure, les Nits de Música de la Fundació Miró, comissariades precisament per Agustí Fernández. En elles vaig tenir l'oportunitat de veure l'Alex von Schlippenbach Trio (amb Evan Parker i Paul Lovens), la London Jazz Composers Orchestra de Barry Guy, Aki Takase amb Rudi Mahall, Axel Dörner, Fred Van Hove...

Ja han passat prop de quaranta anys des de l'enregistrament dels primers discs, i com qualsevol altre moviment artístic, les generacions actuals miren als fundadors com velles glòries amb un discurs un tant antiquat. Per a la immensa majoria d'aficionats, emperò, continuen essent exploradors sense límits. Qui té por de la llibertat?