dimarts, de febrer 05, 2008

[Fisking]

Algú que menteix i algú que diu la veritat estan jugant en bàndols oposats, per dir-ho així, del mateix joc. Cadascun respon als fets com els entén, tot i que la resposta d'un està guiada per l'autoritat de la veritat, mentre que la resposta de l'altre desafia aquesta autoritat i refusa les seves demandes. El bullshitter ignora aquestes demandes. No rebutja l'autoritat de la veritat, com fa el mentider, ni s'oposa a ella. Senzillament no li presta cap atenció. En virtut d'això, la xerrameca és un enemic més gran de la veritat que les mentides.
Harry G. Frankfurt, On bullshit




¿Cometió un error [un error?!] al declarar que hubo contactos con ETA después del atentado de la T-4?
Decir lo que ha pasado [que va mentir], cuando se puede decir [?] y con la prudencia que exigen estas cosas, no es un error, es un ejercicio de sinceridad [un exercici de sinceritat pot ser un error, no són termes contraposats]. Me produce una cierta sorpresa, porque ésta sería la primera vez que uno, a sí mismo [aquesta sintaxi...], se tiene que defender por algo que cuenta con la mayor naturalidad [la naturalitat amb les que les exposem no fa més defensables les nostres posicions].

Pero antes no se había dicho que había habido contactos.
Mire, antes se había dicho lo mismo que he dicho ahora, exactamente lo mismo, que después de la violencia se había acabado la posibilidad de un proceso de paz con diálogo [No, no es va dir això. Es va afirmar que no hi havia hagit més contactes ni reunions, i ara els deslliga de la seva finalitat. Però si van seguir els contactes sense que hi hagués la possiblitat d'arribar a un «final dialogat de la violència», quin era l'objectiu?]. Y se acabó.
La prueba de que se acabó es que ETA rompió el alto el fuego [la treva com a simple acte de parla. No queda trencada amb els assassinats de la T-4, sinó quan es declara «oficialment»]. Si no, no lo hubiera roto [i, en conseqüència, seguiria ETA en treva? amb morts?]. Y lo único que el Gobierno hace y hará siempre que sea necesario para la lucha antiterrorista es, lógicamente, tener la información oportuna [Més bullshit. Aquí sembla donar a entendre què es perseguia amb la continuació dels contactes després dels assassinats: aconseguir informació. Quina? Entén el que diu? S'adona de què vol dir que obtenir informació és «lo único» que farà el Govern «siempre que sea necesario» per a la lluita antiterrorista? Sap que vol dir «oportú»?].

Pero... con ese razonamiento se puede pensar que ahora puede estar habiendo algún tipo de contactos.
No. Ahora no hace falta tener información [quan es «ahora»? Calia després de l'atemptat?]. Es evidente [?]. En el momento en que rompe el alto el fuego, lo único que hay es toda la firmeza por mi parte para combatir a ETA en todos los frentes. Toda la firmeza [de nou, la fermesa aflora amb la declaració, no amb les morts. I el pitjor, el reconeixement explícit del que significa l'Estat de Dret pel president: no es va combatre el terrorisme «en todos los frentes» durant la treva]. Pero, como he dicho, en el intento del proceso de paz hubo mucha gente: expertos, organizaciones internacionales, incluso representaciones oficiales de otros países que participaron y que hasta el último momento apuraron todas las posibilidades de que no se consumara la ruptura del alto el fuego [i un cop més: la consumació de la ruptura de la treva no ve donada pels fets, sinó per les paraules].



(José Luis Rodríguez Zapatero, entrevistat a 20 Minutos)