[...]

Anfal, dreta davant la pissarra, exposa el seu Referat. En un rudimentari alemany ens parla del seu país, de les seves vivències. Mira de reüll, insegura, unes notes manuscrites. L'escoltem atentament mentre guardem un respectuós silenci. Quan acaba, vénen les preguntes previsibles: sobre Bush, sobre la il·legalitat de la intervenció. Els ulls verds li brillen sota el xador. No perd el somriure, però és un somriure nerviós, de qui no pot expressar el que vol per no dominar l'idioma. I balbuceja: «però és que ho va destruir tot, va matar molta gent...», i ens parla del seu oncle, assassinat a sang freda a casa seva per l'exèrcit del dictador. Però no semblen entendre-ho.