[...]

Com s'abusa del nom de Kafka! S'ha convertit en un socorredor recurs quan es vol promocionar un nou autor. El mateix ultratge que suposa qualificar qualsevol ciutat de «petita Venècia» –ciutats que empal·lideixen davant el carrer més humil de la Sereníssima–, se sent també en veure la proliferació de «nous Kafkas» arreu.

I tanmateix, en veu baixa i amb el cap cot, em dic que Bodor és diferent. Que ell... que ell potser sí.

Al relat La sección retrobem els mateixos elements de les seves altres dues novel·les traduïdes. La realitat distorsionada, vagament recognoscible, convertida en desassossegador absurd. Els escenaris terrorífics –com el districte de Sinistra– on la civilització ha desaparegut i només resta una colònia d'éssers infrahumans, condemnats a no tenir destí. Allà la naturalesa, feréstega i inhòspita, s'ha ensenyorit de les persones que l'habiten, que semblen retre acatament a les mosteles, verdaderes mestresses de l'indret. I per sobre de tot, la deshumanització del totalitarisme, que arrenca la dignitat de socarrel, anul·la les voluntats i destrueix les esperances en fer que el per què desaparegui de les ments.