Notes a Theory and reality. 2. Els positivistes davant el problema de l'holisme confirmacional

Quan vam tractar les crítiques de David C. Stove a la filosofia de la ciència de Karl Popper, vam comentar que una de les objeccions més serioses a la seva visió de conjectures i refutacions era el problema d'establir un criteri lògic clar per considerar que una observació refutava una teoria. Òbviament, aquesta dificultat també es presenta en el cas contrari, el de la confirmació de les teories cercada pels empiristes lògics. Willard Van Orman Quine, al seu cèlebre article Two Dogmas of Empiricism (1951, per a alguns l'article filosòfic més influent del segle XX), demostrava la impossibilitat d'establir tal norma, i afirmava que només un conjunt de suposicions (o la totalitat, en la versió més extrema de la teoria) i no pas una hipòtesi aïllada, ens diu allò que podem esperar d'una observació. En conseqüència, només aquestes hipòtesis com a conjunt són les que poden ser sotmeses a verificació empírica (tot test és, doncs, holístic); una observació fallida tindrà sempre un conjunt d'explicacions possibles. Quine ho expressava d'aquesta manera:

El dogma reductivista sobrevive en la suposición de que todo enunciado, aislado de sus compañeros, puede tener confirmación o invalidación. Frente a esta opinión, la mía, que procede esencialmente de la doctrina carnapiana del mundo físico en el Aufbau, es que nuestros enunciados acerca del mundo externo se someten como cuerpo total al tribunal de la experiencia sensible, y no individualmente.

En una notal al peu de pàgina Quine reconeixia el seu deute amb Pierre Duhem, qui ja havia parlat molt abans sobre l'holisme en els tests (de fet, a l'holisme confirmacional se'l coneix també com a «tesi Duhem-Quine»). Un corol·lari d'aquesta tesi és l'anomenada «indeterminació [underdetermination] de les teories per l'evidència»: sempre es podrà trobar un conjunt de teories rivals que sigui compatible amb tots els fets observats, i per tant, mai tindrem prou bones raons empíriques per escollir-ne una sobre les altres i afirmar que aquella representa la realitat tal com és. L'article de Quine forma part del volum From a logical point of view, però també pot trobar-se en altres llocs (per exemple, jo l'he llegit en el recull d'articles sobre filosofia del llenguatge que va compil·lar Luis M. Valdés Villanueva). Aquí es pot trobar una versió online.

Les tesis de Quine van rebre una rèplica de H.P. Grice i P.F. Strawson a In defense of a Dogma (1956), que fou recolzada per Hilary Putnam, però no conec prou els detalls del contingut com per poder-ne parlar. El que m'interessa assenyalar és el fet, que Godfrey-Smith posa de manifest en el seu llibre, que aquest problema no havia passat per alt als positivistes lògics. Herbert Feigl escrivia això en un article anomenat Logical Empiricism (1943):

No scientific assumption is testable in complete isolation. Only whole complexes of inter-related hypotheses can be put to the test.

Rudolf Carnap havia dit quelcom de semblant a The Logical Syntax of Language (1937), així com Alfred J. Ayer a Language, Truth, and Logic (1936). Les crítiques als positivistes haurien de rebaixar-se, i acceptar que més que un problema de dogmatisme, el seu error fou no apreciar la importància d'aquest punt.

Les penetrants crítiques de Quine –que no s'acaben en aquest punt, i que afecten també a la dicotomia dels judicis sintètics i analítics– foren tingudes en consideració pels positivistes, que es veieren forçats a moderar o reformular moltes de les seves teories. La filosofia analítica, predominant fins aquell moment a les universitats americanes des de que els membres del Cercle de Viena recalaren als Estats Units fugint del nazisme, començà a ser seriosament qüestionada. Quine, que és considerat com un dels principals artífexs del declivi i la posterior caiguda del positivisme lògic, fou inicialment un deixeble de Rudolf Carnap, però s'anà distanciant progressivament de les idees del seu mentor. Recentment s'ha publicat la correspondència entre ambdós, que de ben segur satisfarà als interessats en els debats sobre l'analicitat i en les biografies dels dos filòsofs.