Els Dimonis, entre nosaltres

Els aficionats a la literatura austríaca estem d'enhorabona. Jaume Vallcorba ho ha tornat a fer: per fi, cinquanta-tres anys després de ser publicada, tenim traducció al castellà de l'obra magna de Heimito von Doderer, la monumental —1,664 pàgines— Los Demonios (Die Dämonen).

Die Dämonen —títol deliberadament dostoievskià— és cronològicament una seqüela de Die Strudlhofstiege (existeix traducció al castellà de José Miguel Sáenz per a l'editoral Destino, però està descatalogada) i pinta un fresc vastíssim de l'Àustria d'entreguerres. A través d'una trentena de personatges l'autor explora el declivi de la societat vienesa que conduirà a l'adveniment del nazisme, del que l'incendi del Palau de Justícia de Viena el 15 de juliol de 1927 n'és aquí una premonició. A ulls de Claudio Magris, aquest esdeveniment és per a Doderer «el moment de ruptura i autèntica fi de la jove república». No és sobrer recordar que Elias Canetti narra en les seves memòries aquest episodi i l'empremta que va deixar en ell el fet que, en unir-se als enfervorits manifestants, va deixar de sentir-se un individu i es va fondre en la massa, diluint-se en ella sense oposar resistència, fet que el duria a consagrar trenta-cinc anys de la seva vida a escriure Massa i Poder, el seu anàlisi del que per a ell —com per a Ortega— fou el signe distintiu del segle XX: els moviments de masses. Recordem també que dies després dels fets tot Viena s'omplí de cartells amb la llegenda: «Al cap de policia de Viena JOHANN SCHOBER. Li exigeixo que renunciï. KARL KRAUS, editor de la revista Die Fackel». Un llarg resum del contingut de la novel·la es pot trobar a l'assaig de Juan García Ponce Ante Los Demonios, inclòs al volum Tres Voces.

Claudio Magris inclou Doderer entre els darrers exponents del mite habsbúrgic i li dedica, a ell i a Gregor von Rezzori, el darrer capítol de la seva tesi doctoral. Per a l'italià, Doderer «reprèn el relat on Musil l'havia deixat inconclòs». Bruno Hanemann, en un assaig recollit a Major Figures of Modern Austrian Literature, coincideix amb Magris en que el tema central de la narrativa de Doderer és el procés d'«humanització» [Menschwerdung], és a dir, el «superar les invisibles parets de vidre que s'interposen entre la persona i la vida, i que poden estar constituïdes per inhibicions, fanatismes o qualsevol altra forma d'alienació». Tanmateix, aquesta Menschwerdung és una experiència constreta a l'individu, sense intenció de ser estesa al conjunt de la societat. Hanemann nota que a tota l'obra de l'austríac, i molt especialment a Die Dämonen, els personatges es debaten entre viure en dues realitats: una que ajusta el pensament a la vida, que accepta la realitat amb fatalisme i que «està preparat per a descobrir una realitat complexa alliberat de qualssevol prejudicis, ideologies, obsessions o manies»; i una altra en què és la vida la que s'ajusta al pensament, en el sentit de que «es percep el món no com és sinó com hauria de ser». És d'aquesta segona tipologia de la que sorgiran els ideòlegs i els fanàtics —els dimonis— que engrossiran les files dels grans moviments de masses del segle passat: el feixisme i el comunisme.

La seva talla com a narrador, però, encara es presta a la controvèrsia: per a uns, com el crític Peter Demetz, Doderer és «l'hereu legítim de Thomas Mann», i segons Herbert Eisenreich, és «el millor escriptor de la seva època». Per a d'altres, com George Steiner o el mateix Magris, la seva literatura té mancances insalvables. El més dur de tots és el crític Hans-Joachim Schröder, que acusa Doderer de deshonestedat intel·lectual i de ser un reaccionari totalment divorciat de la realitat social i política del seu temps, i, capgirant una cita anterior, «deixa de pensar allà on Musil comença». Aquest desinterès pels canvis històrics que li van tocar viure, que es posa de manifest pel poc espai que li dedica en els seus voluminosos diaris, és per a Magris una de les seves limitacions com a escriptor. La primacia dels detalls i d'una refinada sensualitat fan de la seva obra una «exquisida narrativa menor» i l'entronquen amb la literatura del mite habsbúrgic que es remunta fins a Franz Grillparzer. La valoració que perdurarà de Heimito von Doderer és encara un enigma, però mentre tant felicitem-nos per tenir Els Dimonis entre nosaltres.