La penúltima diàspora
Joseph Roth és conegut com el novel·lista de la decadència habsbúrgica (La marcha Radetzky, La cripta de los Capuchinos) i també com un gran periodista testimoni de l'auge del nazisme durant la República de Weimar (La filial del infierno en la Tierra, El juicio de la historia, Crónicas berlinesas).
Roth, ell mateix jueu nat a la regió de Galitzia, explica a Judíos errantes (Juden auf Wanderschaft, 1927) els trets distintius dels jueus orientals (polonesos, ucraïnesos, russos, lituans...) i les dificultats que trobaven quan emigraven a l'occident. La figura del jueu oriental, seguidor de normes ancestrals, piadós i temerós de déu, estoicament resignat a la seva malaurança, el recuperà a la seva novel·la Job tres anys després. Hi ha en el seu relat la simpatia de qui mostra l'escenari de la seva infantesa. Els que renunciaren a deixar la seva terra s'esfumaren —verb tràgicament precís— pocs anys més tard, i de la seva vida als shtetls en deixà constància gràfica, força miraculosament, Roman Vishniac.
Hi ha un parell de coses d'aquest llibre que cal comentar. La primera, com bé assenyala W.G. Sebald al seu assaig sobre Roth (Un «kaddisch» para Austria, a Pútrida patria), és que Roth parla de «camps de concentració» en un sentit que el lector, coneixedor de la història posterior, no ha de malinterpretar. L'austríac es refereix als camps d'acollida i trasllat on s'allotjava els jueus expulsats cap a l'oest des de les antigues zones austríaques, i que existiren fins ben entrats els anys vint. Les vexacions de què parla Roth no tenen res a veure amb les que patirien els jueus sota el nazisme, inimaginables en el moment en que s'escriví el llibre. Roth, però, les aniria intuint en les seves posteriors visites a l'est, on observà la desesperança dels que se saben condemnats. Arran d'aquestes experiències comentà als seus cosins: «No sabéis lo tarde que es. Esas ciudades se encuentran a cinco minutos del pogromo».
La segona és el pròleg a la projectada segona edició del llibre, que havia de publicar-se el 1937. La situació política és ara ben diferent: promulgades les lleis de Nuremberg, ja no són els jueus orientals els únics que es troben en dificultats. En aquest pròleg Roth posa de manifest la ingenuïtat dels jueus occidentals que, en sentir-se completament assimilats, esperaven que el nazisme els tractés millor que als jueus de l'est. Alguns d'ells els donaren l'esquena i d'altres fins i tot responsabilitzaren la immigració oriental dels prejudicis antisemites a Alemanya. Quant retorçada pot ser la veritat dels versos de Niemoller!
La història dels jueus de l'Europa de l'Est és realment fascinant. Els interessats poden aprofundir-hi amb un estudi de Claudio Magris que lliga precisament la diàspora oriental amb la figura de l'escriptor austríac: Lejos de dónde. Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental.
Roth, ell mateix jueu nat a la regió de Galitzia, explica a Judíos errantes (Juden auf Wanderschaft, 1927) els trets distintius dels jueus orientals (polonesos, ucraïnesos, russos, lituans...) i les dificultats que trobaven quan emigraven a l'occident. La figura del jueu oriental, seguidor de normes ancestrals, piadós i temerós de déu, estoicament resignat a la seva malaurança, el recuperà a la seva novel·la Job tres anys després. Hi ha en el seu relat la simpatia de qui mostra l'escenari de la seva infantesa. Els que renunciaren a deixar la seva terra s'esfumaren —verb tràgicament precís— pocs anys més tard, i de la seva vida als shtetls en deixà constància gràfica, força miraculosament, Roman Vishniac.
Hi ha un parell de coses d'aquest llibre que cal comentar. La primera, com bé assenyala W.G. Sebald al seu assaig sobre Roth (Un «kaddisch» para Austria, a Pútrida patria), és que Roth parla de «camps de concentració» en un sentit que el lector, coneixedor de la història posterior, no ha de malinterpretar. L'austríac es refereix als camps d'acollida i trasllat on s'allotjava els jueus expulsats cap a l'oest des de les antigues zones austríaques, i que existiren fins ben entrats els anys vint. Les vexacions de què parla Roth no tenen res a veure amb les que patirien els jueus sota el nazisme, inimaginables en el moment en que s'escriví el llibre. Roth, però, les aniria intuint en les seves posteriors visites a l'est, on observà la desesperança dels que se saben condemnats. Arran d'aquestes experiències comentà als seus cosins: «No sabéis lo tarde que es. Esas ciudades se encuentran a cinco minutos del pogromo».
La segona és el pròleg a la projectada segona edició del llibre, que havia de publicar-se el 1937. La situació política és ara ben diferent: promulgades les lleis de Nuremberg, ja no són els jueus orientals els únics que es troben en dificultats. En aquest pròleg Roth posa de manifest la ingenuïtat dels jueus occidentals que, en sentir-se completament assimilats, esperaven que el nazisme els tractés millor que als jueus de l'est. Alguns d'ells els donaren l'esquena i d'altres fins i tot responsabilitzaren la immigració oriental dels prejudicis antisemites a Alemanya. Quant retorçada pot ser la veritat dels versos de Niemoller!
La història dels jueus de l'Europa de l'Est és realment fascinant. Els interessats poden aprofundir-hi amb un estudi de Claudio Magris que lliga precisament la diàspora oriental amb la figura de l'escriptor austríac: Lejos de dónde. Joseph Roth y la tradición hebraico-oriental.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada