La crítica literària a Catalunya: Ramon Esquerra

Eudald Tomasa es lamenta en un article de que a Catalunya la pràctica crítica actual no es remeti a la tradició passada, que sembli que aquella és òrfena i ha hagut de fer-se gairebé ab initio per mancar-li punts de referència propis sobre els que erigir-se i dels que sentir-se continuador. La inexistència d'una tradició crítica a Catalunya no és tal, però s'explica per l'excepcional situació històrica i per una manca de voluntat per recuperar figures i obres que poguessin bastir-la. Tomasa cita Jaume Bofill i Ferro, Armand Obiols, Domènec Guansé, Josep M. Capdevila i Lluís Montanyà entre els oblidats. No són els únics: obres importants de la crítica de preguerra com Assaigs sobre la novel·la (1934), de Maurici Serrahima i Una visió de conjunt de la novel·la catalana (1935), de Rafael Tasis resten descatalogades. Fins fa poc només Notes sobre literatura estrangera (1934), de Marià Manent i Entre la vida i els llibres (1926), de Joan Estelrich podien trobar-se a les llibreries.

El 2006 L'Albí va rescatar Lectures europees, el recull de crítiques literàries que Ramon Esquerra va publicar el 1936 i que des d'ençà no havia estat mai reeditat. Esquerra, col·laborador a molts diaris i revistes catalanes de preguerra, va desaparèixer al front de l'Ebre amb 29 anys i va caure en un oblit del que només molt recentment ha començat a sortir, primer amb un article d'Albert Manent («Ramon Esquerra, un homme de lettres de la generació de la dictadura», Revista de Catalunya, número 67, octubre 1992) i després amb els treballs de recerca de la curadora d'aquesta edició, Teresa Iribarren («La literatura anglosaxona a Lectures europees de Ramon Esquerra», UAB, 1998) i de Guillem Molla («Ramon Esquerra, crític comparatista», UdG, 2005). Les reaccions que ha suscitat aquesta reedició entre la intelligentsia catalana —ressenyes de Joan Triadú, Josep Maria Fulquet i Joaquim Noguero a l'Avui, Sam Abrams a El Mundo, Julià Guillamon a La Vanguardia i Jordi Llovet a El País, entre d'altres— revelen la seva necessitat.

Quant al contingut en si, el format —breus articles periodístics adreçats a tota mena de lectors— llasta el resultat i impedeix l'aprofundiment en la matèria, com el propi Esquerra adverteix al pròleg. Tot i així, les seves crítiques excel·leixen en agudesa i, el que és d'agrair, Esquerra escriu des de la sobirania del seu propi gust literari, el que fa encara més rellevant que els comentaris mantinguin tota la vigència. Té bona mà per a fer-los abellidors per al «gros públic» i empra una metodologia que tot just començava a donar les primeres passes a Catalunya: la crítica comparada (Estelrich i Manent en serien altres mostres). Resulta evident que Esquerra té un coneixement directe de les obres literàries que comenta (llegeix en francès i també en anglès, cosa poc freqüent a l'època, on els crítics es basaven sempre en les traduccions franceses), que està a l'aguait del que les revistes especialitzades estrangeres recomanen i que la seva formació i interessos transcendeixen els merament literaris (enriqueix les crítiques connectant-les amb els debats filosòfics i polítics del seu temps). La predilecció d'Esquerra és la novel·la anglosaxona, i en conseqüència són els autors anglesos i nord-americans els que apareixen més sovint al llibre. L'autor introdueix al lector català autors contemporanis que en aquells moments comencen a ser apreciats fora dels seus països i que avui són clàssics indiscutibles (William Faulkner, Viriginia Woolf, D.H. Lawrence, E.M. Forster...) i ho fa copsant i transmetent els trets més rellevants del seu estil.

Tant de bo que es continuïn impulsant aquestes recuperacions, i que des de l'àmbit acadèmic algú s'animi a documentar la història de la crítica literària a Catalunya, que encara està per fer.