Apunts de l'oest de Bohèmia

(Klatovy. Domažlice. Horšovský Týn. Kladruby. Mariánské Lázně. Teplá. Cheb. Františkovy Lázně. Loket. Karlovy Vary)

Tots els camins s'assemblen: pronunciats revolts, perillosos canvis de rasant, vorals inexistents, ametllers florits i extensos prats de dents de lleó. El temps és esplèndid.

***

A la ciutat de Domažlice trobem un mapa de les rodalies. Un seguit de punts vermells propers a la frontera assenyalen pobles que en el passat havien estat majoritàriament habitats per alemanys, abandonats a corre-cuita quan va canviar el signe de la guerra. Avui dia són pobles fantasma, no han estat repoblats i les carreteres han deixat d'arribar-hi (només són accessibles a peu o en bicicleta). Cadascun d'aquests punts vermells és una cicatriu que no acaba d'esborrar-se.

***

Només l'abadia d'Strahov, a les afores de Praga, supera en antiguitat i té una biblioteca més gran que el monestir premostratense de Teplá. Com altres joies del patrimoni txec, dista molt d'estar en òptimes condicions. En aquest cas la situació està agreujada pel fet que el monestir va servir de caserna fins el 1968. La biblioteca resta intacta —ordres estrictes de la superioritat—, però al refectori falten quadres i els frescs estan molt deteriorats. La guia ens treu de dubtes: aquesta era la sala on els soldats jugaven a futbol.

***

La petita reserva natural de Soos, al nord de Františkovy Lázně, és una zona pantanosa amb deus naturals d'aigua calenta. El visitant camina per sobre d'una passarel·la de fusta des d'on pot fruir de grans llacs de sals minerals cristal·litzades, tolls recoberts d'una espuma ocre (microorganismes anaerobis) o verda (diatomees), mofettas (solcs produïts per les emanacions del diòxid de carboni de les capes més subterrànies, emès per l'activitat volcànica, que malda per obrir-se pas a la superfície per entre les escletxes del subsòl), fètids olors sulfurosos i vegetació atípica a la regió, pròpia de zones molt salines.

***

No descobreixo res si dic que hom pot fer-se una idea aproximada de la prosperitat d'un país només mirant un mapa de la seva xarxa viària. Però la presència de l'Estat no només pot medir-se pels quilòmetres d'autovia o per l'estat del ferm; coses tan elementals com el disseny de les cruïlles i dels carrils d'incorporació o la senyalització urbana i interurbana també en són una mostra, i mancances d'aquesta mena són més difícils de justificar amb excuses pressupostàries. Doncs bé, en aquest sentit, la República Txeca encara està molt lluny de ser un país de primera.

***

Péter Esterházy: «We are East Europeans: our nerves are ragged, our toilet paper is rough». De la segona consideració en puc donar fe.