Job a Amèrica
Parles com qui no té seny. Acceptem els béns com un do de Déu, i no hem d'acceptar els mals?
El llibre de Job és un dels que presenta més dificultats teològiques de l'Antic Testament. Ens parla de que el patiment i la desgràcia no sempre són conseqüències del pecat, sinó que poden ser també dures proves de fe. Job, virtuós, ha d'acceptar resignat els designis divins sense entendre les raons, però la seva fe flaqueja i el duu a blasmar Déu i a preguntar-se si val la pena no pecar en vida si la torna és el càstig injust.
La història de Job va servir de base a la novel·la que va consagrar Joseph Roth com un dels grans escriptors del seu temps: Hiob. Roman eines einfachen Mannes (1930). Mendel Singer, un jueu centreeuropeu que malviu com a mestre, veu com la seva pietat és recompensada per Déu amb un seguit de desgràcies. L'emigració a Amèrica, deixant enrera un fill malalt, no millorarà la seva situació. Com al relat bíblic, també la fe de Mendel Singer és assaltada pels dubtes, i també la seva veritat és admesa al final i pot passar la fi dels seus dies en pau amb si mateix i amb Déu. No recuperarà res d'allò que ha perdut (la seva esposa morta, la seva filla embogida, els seus fills desapareguts a la guerra) excepte el fill que abandonaren a Rússia, Menuchim, ara sa i pròsper, redemptor dels infortunis dels Singer. Alexandra Délano Alonso ha escrit una notable recensió del llibre a la revista Casa del Tiempo.
Roth ens mostra les dues cares del seu temps: la vida dels jueus a Amèrica, on viuen en l'estretor però tenen l'oportunitat de prosperar sense la discriminació que patien a Europa; i la que és l'obsessió personal de l'autor i la dels escriptors de la seva generació (Zweig, Musil, Broch): la d'un ordre que semblava immutable però que desapareix d'un dia per l'altre («En Rusia ya no reinaba ningún zar. Bueno, que no reinara»; «Quiero volver a casa, a Zuchnow. Ya no es Rusia. El mundo ha cambiado»). Mendel Singer no ho pot acceptar, no pot adaptar-se a un món que no és el seu («Que otros recorran el mundo. El mío está muerto»). Tota la literatura de Roth –de qui Guillermo Cabrera Infante va fer una admirable semblança a Letras Libres– gira al voltant d'aquest món d'ahir, de la pèrdua de la identitat que donava sentit a la seva vida: «Mi experiencia más inolvidable fue la guerra y el fin de mi patria, la única que tuve: la monarquía Austrohúngara».
La història personal de Joseph Roth és representativa de la dels jueus orientals, que visqueren l'exili, la desaparició de la pàtria i finalment l'anihilació a mans dels nazis. És la història dels únics habitants de l'Imperi que no trobaren acomodament en aquelles petites noves pàtries que sorgiren després de la caiguda dels Habsburg, i que hagueren d'emprendre un segon èxode, fent bona una vegada més la imatge del jueu errant, desarrelat i que abraça l'assimilació com una fuga. Aquest tema constitueix l'eix d'un assaig de Claudio Magris del que es pot trobar una interessant ressenya aquí.
La història de Job va servir de base a la novel·la que va consagrar Joseph Roth com un dels grans escriptors del seu temps: Hiob. Roman eines einfachen Mannes (1930). Mendel Singer, un jueu centreeuropeu que malviu com a mestre, veu com la seva pietat és recompensada per Déu amb un seguit de desgràcies. L'emigració a Amèrica, deixant enrera un fill malalt, no millorarà la seva situació. Com al relat bíblic, també la fe de Mendel Singer és assaltada pels dubtes, i també la seva veritat és admesa al final i pot passar la fi dels seus dies en pau amb si mateix i amb Déu. No recuperarà res d'allò que ha perdut (la seva esposa morta, la seva filla embogida, els seus fills desapareguts a la guerra) excepte el fill que abandonaren a Rússia, Menuchim, ara sa i pròsper, redemptor dels infortunis dels Singer. Alexandra Délano Alonso ha escrit una notable recensió del llibre a la revista Casa del Tiempo.
Roth ens mostra les dues cares del seu temps: la vida dels jueus a Amèrica, on viuen en l'estretor però tenen l'oportunitat de prosperar sense la discriminació que patien a Europa; i la que és l'obsessió personal de l'autor i la dels escriptors de la seva generació (Zweig, Musil, Broch): la d'un ordre que semblava immutable però que desapareix d'un dia per l'altre («En Rusia ya no reinaba ningún zar. Bueno, que no reinara»; «Quiero volver a casa, a Zuchnow. Ya no es Rusia. El mundo ha cambiado»). Mendel Singer no ho pot acceptar, no pot adaptar-se a un món que no és el seu («Que otros recorran el mundo. El mío está muerto»). Tota la literatura de Roth –de qui Guillermo Cabrera Infante va fer una admirable semblança a Letras Libres– gira al voltant d'aquest món d'ahir, de la pèrdua de la identitat que donava sentit a la seva vida: «Mi experiencia más inolvidable fue la guerra y el fin de mi patria, la única que tuve: la monarquía Austrohúngara».
Satan Smiting Job with Sore Boils, de William Blake (ca. 1826). Tate Gallery, London
La història personal de Joseph Roth és representativa de la dels jueus orientals, que visqueren l'exili, la desaparició de la pàtria i finalment l'anihilació a mans dels nazis. És la història dels únics habitants de l'Imperi que no trobaren acomodament en aquelles petites noves pàtries que sorgiren després de la caiguda dels Habsburg, i que hagueren d'emprendre un segon èxode, fent bona una vegada més la imatge del jueu errant, desarrelat i que abraça l'assimilació com una fuga. Aquest tema constitueix l'eix d'un assaig de Claudio Magris del que es pot trobar una interessant ressenya aquí.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada