Paraula de basc

El blog de Santiago González és el primer que llegeixo cada matí, s'ha convertit en un hàbit del que no puc prescindir. Ara per fi he aconseguit un exemplar del seu llibre Palabra de vasco. La parla imprecisa del soberanismo (2004), on es recrea en el que és el seu principal interès: l'anàlisi del llenguatge del nacionalisme basc.

L'assaig, malgrat la serietat del tema, està escrit des de l'ironia més esmolada. González es capbussa en les hemeroteques i n'extracta un reguitzell de cites que posen els pèls de punta pel seu essencialisme etnicista i pel seu caràcter excloent, centrat en la contraposició dicotòmica nosaltres/ells (Arzalluz: «Yo me siento más cerca de Idígoras que de Madrid. Al fin y al cabo, él es de aquí»), així com per una gens subtil ambigüitat respecte de la violència, tant per part del nacionalisme més radical com d'aquell que encara és qualificat de moderat. El periodista denuncia la invenció d'un llenguatge estrictament nacionalista i s'aplica a consciència a mostrar les trampes del llenguatge en discursos aparentment innocents però que juguen amb el significat de les paraules d'una manera fraudulenta. Un esment a part mereix la premsa propera al PNB, servil fins a la nàusea, que no té empatx en publicar unes hagiografies més pròpies del NO-DO o d'una república bananera que d'un país democràtic. Un exemple que fa enrojolar (Deia, 19-IX-1998):

No abundan los políticos con talla de estadistas como para que el mundo se permita el lujo de que alguno no cuente siquiera con Estado propio. La ley física impedirá saber nunca qué hubiera sido de Xabier Arzalluz de haber nacido en Estados Unidos, Alemania o Japón. O, por quedarnos más cerca, de haberlo hecho del Ebro para abajo. Ha nacido, sin embargo, en Azkoitia y tiene vocación y hace ostentación de vasco.

No és un fet aïllat, un fidel seguidor el descrivia així en una carta a Gara (20-XII-1999):

Intelectual vasco de singular dimensión doctrinal y probado valor como estadista, ha sido contemplado a menudo por los impacientes con el devenir vasco con la sensación de no volcar su auténtico poder e influencia en un órdago a la grande al Estado español, siendo en el firmamento vasco el hombre más capacitado para hacerlo. [...]
Su aparición reiterada en los medios informativos del Estado, explicando a los españoles las pretensiones vascas, nos ha hecho sentirnos agrupados en la misma causa, obstinados en el mismo empeño y abrazados al conjuro de una misma fantasía. Gracias por tu actitud, que no por tardía para algunos, deja de tener una significación histórica insertable en las páginas del proceso de este pueblo.
Es grandioso y poderoso jabalí azkoitiarra, sentirte a nuestro lado como a la vez lo es sabernos junto a ti. ¡Salve Ave Fénix del proceso nacional!

Això no serien més que curiositats més o menys divertides si no fós per l'existència del terrorisme. És en relació amb la violència quan el llenguatge es metamorfosa més interessadament: es recorre a eufemismes i metàfores i s'empra un lèxic que atenua la gravetat dels fets. És especialment feridor el fenomen de la inversió, pel qual l'agressor es presenta com a víctima i distorsiona el llenguatge fins capgirar els qualificatius que dispensa a les accions perpetrades i a les sofertes. González recull aquest significatiu exemple d'un editorial d'Egin sobre les reaccions dels partits democràtics després de l'assassinat del sargent de la Ertzaintza i militant del PNB Joseba Goikoetxea Asla el 23 de novembre de 1993:

Las baterías del Pacto de Ajuria Enea volvieron a cañonear contra Egin, contra la democracia, contra la libertad de prensa, contra la libertad de expresión y contra la inteligencia. Volvieron a disparar en defensa del silencio, de la omisión, del ocultamiento de la ponzoña y de la corrupción.

El mateix editorial tractava d'aquesta manera l'atemptat:

Una acción armada encuadrada en la situación de violencia que se registra en Euskal Herria, que ayer escribía un nuevo capítulo al materializarse en el ataque contra Joseba Goikoetxea.

«Baterías», «cañonear», «disparar» per a referir-se a les crítiques i «acción armada», «escribir [un capítulo]», «materializarse [en un ataque]» per al tiroteig a boca de canó. Jutgin vostès mateixos.