Wiesn, avui fa vint-i-set anys

A l'entrada de Theresienwiese, on aquestes setmanes s'està celebrant l'Oktoberfest, hi ha un monument que recorda les víctimes de l'atemptat terrorista que es va cometre en aquell mateix indret el 26 setembre de 1980 a les 22:19. L'explosió va causar 13 morts (entre ells, l'autor material dels fets) i 200 ferits, 68 d'ells de gravetat. Hi havia més de 200,000 visitants en el recinte en aquell moment.

La investigació policial va concloure que Gundolf Köhler, de 22 anys d'edat, membre del grupuscle d'extrema dreta Wehrsportgruppe Hoffmann (WSG), fou l'únic responsable de l'atemptat. Köhler va emprar una granada de morter buida i reomplerta amb 1.39 kg de TNT, oculta dins d'un extintor i abandonada en una paperera. Köhler va morir a causa de l'explosió en no tenir temps d'escapar de l'ona expansiva després d'activar la bomba.

L'atemptat va desencadenar una querella política: Franz Joseph Strauß, en aquells moments ministre president de Bavària per la CSU i candidat a canceller federal, atribuí l'autoria en un primer moment a l'extrema esquerra i criticà durament al ministre de l'interior per la gestió de la crisi. En descobrir-se la filiació política real del terrorista, i com que Strauß prèviament havia minimitzat l'alarma sobre l'organització de Karl-Heinz Hoffmann, la polèmica se li girà en contra i això segurament li passà factura a les eleccions, que va perdre davant Helmut Schmidt. Strauß era un polític molt escorat a la dreta, que mantingué bones relacions amb personatges com Alfredo Stroessner i Pieter Willem Botha i que elogià el règim d'Augusto Pinochet.

La qüestió de si Köhler va actuar sol o tenia còmplices ha emmetzinat la història d'aquest cas, envoltant-la d'una aura conspirativa. Un testimoni presencial, Frank Lauterjung, va declarar que Gundolf Köhler havia parlat amb dos homes poc abans de l'explosió, i explicà com Köhler va deixar la bomba, que duia dins una bossa, a la paperera. El testimoni de Lauterjung es considerà fidedigne perquè va ser capaç de descriure la bomba abans de que aquesta fos reconstruïda pels pèrits policials. Sotmès a pressions per a que canviés la seva declaració, Lauterjung va morir d'un atac de cor a l'edat de 36 anys. Una investigació per determinar si la seva mort podia tenir alguna relació amb l'atemptat es va saldar sense resultat. Alguns experts van assenyalar que la bomba era massa complexa per haver estat elaborada per un jove de 22 anys i suggeriren la implicació d'altres persones. Raymund Hörnle i Sibylle Vorderbrügge, membres de la WSG, van declarar un dia després de l'atemptat que un neonazi anomenat Heinz Lembke els va proporcionar els explosius i que els va parlar d'arsenals enterrats al bosc. Un any després la policia va localitzar un amagatall a Ülzen que contenia una gran quantitat d'armament, que va conduir a la detenció de Lembke i a la confiscació d'altres arsenals a la Baixa Saxònia. La magnitud de la troballa (armes automàtiques, equipament químic de combat, 50 pistoles anti-tanc, 156 kg d'explosius, 230 dispositius explosius i 258 granades de mà) i la forma d'emmagatzemar-lo semblaven apuntar a que Lembke formava part del BND, un grup paramilitar alemany relacionat amb l'operació Gladio, una tèrbola xarxa de petits grups paramilitars d'extrema dreta que haurien estat coordinats i finançats per l'OTAN, en col·laboració amb la CIA i el MI6, com a contingents de reserva [stay-behind armies] per a un eventual xoc amb la Unió Soviètica, sense control –i en alguns casos, sense coneixement– dels governs corresponents. A Alemanya la xarxa (que rebia el nom de TD BDJ) fou constituïda per Reinhard Gehlen, que fou cap dels serveis secrets i que estigué involucrat en ODESSA, l'organització que proporcionava refugi a ex-nazis. Daniele Ganser ha publicat un interessant treball sobre el tema. Pocs dies després de la seva detenció van trobar Lembke penjat a la seva cel·la. La investigació de l'atemptat de Munic no va trobar proves concloents de la relació entre Köhler i Lembke i el cas mai va ser reobert.

Monument en record a les víctimes de l'atemptat