dissabte, de setembre 15, 2007

Ribeyro

Els blogs són mestres de lectures. Una ressenya elogiosa, una referència precisa o una cita ben trobada desperten la meva curiositat i m'empenyen irremissiblement primer a Google i després a la llibreria; tan influenciable sóc. De vegades simplement cal quelcom com això.

Llegeixo Ribeyro i m'adono de que la meva petitesa m'impedirà copsar tot allò que s'entreveu darrera l'aparent senzillesa de les seves anotacions. Quan Ribeyro s'atansa a la finestra de la Place Falguière i gargoteja un dels seus fonedissos apunts, la vida es fa present. Aquella envejada saviesa de qui quan mira, veu, i sap contar-ho.