Van der Hilst

Un no sempre pot estar a l'aguait de tot el que s'esdevé a la ciutat. Entre els descuits que més lamento està la mostra «Cuban interiors» de l'holandès Robert van der Hilst, que s'exhibí a la galeria Jordanow de Golierstraße –a tocar de casa– entre el 21 de juny i el 21 de juliol d'enguany. La primera exposició d'aquest fotògraf a Alemanya.

Descobreixo van der Hilst gràcies al Crítico Constante, habitual del Nickjournal. Grandíssim fotògraf, no hi ha dubte. Millor encara que la seva sèrie sobre Cuba (a la que Letras Libres li dedicà un article) és la d'interiors xinesos, una verdadera meravella. Em prenc la llibertat d'adjuntar tres fotografies extretes de la seva web. La composició és perfecta i extraordinari el tractament del color; remet a la tradició pictòrica holandesa i especialment a Vermeer, per qui es declara influït. Qui visités la interessantíssima exposició Hammershøi-Dreyer del CCCB ja s'haurà adonat que hi ha quelcom de molt especial en la percepció de la llum entre els nòrdics.

Així parlava l'artista del seu treball:

I am looking for total silence in my photographs, immobility, there where nothing moves anymore, all is serene and still –the so called «decisive moment» is a term that I do not understand. Especially, now working for the past 4 years on «interiors», my images are very much composed and as if being set up, arranged. Using the inhabitants as my «actors», their habitat becoming a theater, I try to cross the threshold of their inner selves. In these series of «Cuban interiors» and now «Chinese interiors» I try not only to photograph the interior of the room but more importantly, the interior of man.

Caldrà seguir-li la pista.