Sí, he llegit Bove

Mis amigos (Mes amis, 1924) està considerada una obra mestra i el seu autor, Emmanuel Bove, «el més gran dels autors francesos desconeguts», segons Samuel Beckett. El doctor Pasavento –bon mestre de lectures– me la va descobrir.

Recórrer els suburbis parisencs amb Victor Bâton i compartir les seves peripècies és una experiència agredolça. Bâton és l'antiheroi per excel·lència i és impossible que els personatges de Walser no vinguin a la ment a cada frase. Un Walser, però, més cru i descarnat, endurit per la Primera Guerra Mundial, ferit i malvivint en la misèria. Una vida dissortada, com una successió de fets sense connexió ni sentit, d'un home desvalgut que no governa el seu destí però que, malgrat tot, sembla saber gaudir de cada petita espurna de la vida. Difícil no encaterinar-se d'algú que es lamenta: «¡Son tan raros los que me quieren un poco y me comprenden!».

L'escriptura de Bove es fonamenta en la cura del detall, l'austeritat i la senzillesa, contraposada –com assenyala Laura Freixas en la seva recensió a Letras Libres– a l'exuberància dels seus contemporanis Proust, Céline i Gide. Fabienne Bradu definia així l'estil de Bove: «Su escritura rehuye la espectacularidad y se asemeja al registro de un escolar a quien le hubiesen impuesto la tarea de describir el mundo por primera vez». L'escriptor francès ha comptat amb l'admiració declarada d'altres literats, com Peter Handke (que l'ha traduït a l'alemany) i Rainer Maria Rilke, que va insistir en conèixer-lo en una visita a París, i que va escriure d'ell aquest bell elogi: «En mi juventud, se solía hacer los guantes a la medida. Abandonar la mano al guantero era una sensación muy peculiar. Al leer el más reciente libro de Bove, tuve el recuerdo de esta sensación, hasta el sentimiento físico de los dedos expuestos a los cálculos del guantero».

La recuperació de Bove es va produir als anys vuitanta, gràcies a Raymond Couse i la seva editorial Flamarion. Es van editar les obres completes, es potenciaren les traduccions i el 1977 Paul Morelle preguntava a primera pàgina de Le Monde des Livres, el suplement literari de Le Monde: «Avez-vous lu Bove?». Ara puc respondre: sí, he llegit Bove.